L'Elena ha estat mare acollidora d'una quinzena d'infants. Han estat sempre acolliments d'urgència, és a dir, pocs dies després del naixement. Una experiència que ha compartit no només amb la parella sinó també amb tres fills biològics. ELENA GUILLÉN "Treballar en un projecte familiar en què tots poguéssim participar aniria molt bé pels nostres fills i per nosaltres mateixos, a part de la poca ajuda que poguessis donar al nen que després hem comprovat que ha sigut una gran ajuda." Com la de l'Elena, unes 600 famílies acullen a casa un miler d'infants en situacions de vulnerabilitat. N'hi ha, però, molts més, prop de 3.000, que han de viure tutelats en centres d'acollida, que sovint estan saturats. La intenció de la Generalitat és crear unitats més petites, com a màxim de deu nens. I en el cas dels menors de sis anys, que tots estiguin amb famílies d'acollida. DOLORS BASSA, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies "Tenim un càlcul que necessitem 100 famílies acollidores per poder deixar tots els centres sense cap infant de 0 a 6 anys, que ens permetria esponjar més els centres residencials." El cas de la Lorena és un exemple dels beneficis de l'acolliment. Des dels nou anys ha passat per dues famílies d'acollida, una experiència molt diferent de la de viure en un centre. LORENA GUILLÉN "Tens uns pares, tens dos figures molt clares. I en un centre, està clar que amb 10 educadors, encara que tinguis un tutor, no tens la mateixa complicitat." Per promoure l'acollida, el govern es proposa incrementar la prestació econòmica que reben ara les famílies, que està entre 450 i 600 euros per nen.
Més de 600 famílies acullen a Catalunya un miler d’infants en situació de vulnerabilitat, que estan tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). N’hi ha, però, molts més, uns 2.800 menors, que han de viure en centres d’acollida, sovint “saturats” segons reconeix la Generalitat. La intenció ara és crear unitats més petites, com ara pisos on visquin, com a molt, 10 nens.
En el cas dels menors de sis anys, l’objectiu és aconseguir una llar d’acollida per a tots, fet que permetria “esponjar encara més els centres residencials”, segons la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. És una de les idees del pla estratègic en què està treballant el Departament per fomentar l’acollida. Una altra qüestió serà, si les partides pressupostàries ho permeten, incrementar les prestacions econòmiques que reben les famílies acollidores. Actualment perceben entre 450 i 600 euros per nen.
Moltes d’aquestes famílies han participat aquest dissabte en la jornada ‘Fem gran l’acolliment!’, al CosmoCaixa, i han explicat la seva experiència. L’Elena Guillén ha estat mare acollidora d’una quinzena de nadons que ha tingut a casa temporalment des de pocs dies després de néixer. Ho ha fet, a més, tenint ja tres fills biològics, perquè va pensar que “treballar en un projecte familiar en el què tots poguéssim participar aniria molt bé per als nostres fills; a part de l’ajuda que poguéssim donar al nen que després hem comprovat que ha estat molta.”
També han aportat testimonis joves que han estat acollits per famílies alienes. Des dels nou anys, la Lorena ha passat per dues, i destaca que l’experiència és molt més positiva que viure en un centre: “Tens uns pares, dues figures molt clares. I en un centre, amb 10 educadors, encara que tinguis un tutor, no tens la mateixa complicitat.”
