JULIAN MARCILLA, tercera generació de la família Marcilla "El meu avi va arribar a Barcelona a principis del segle passat. Va conèixer un metge que es dedicava a vendre cafè. Va agafar curiositat i amb set o vuit anys va començar a torrar cafè. Amb 12 anys ja va començar a torrar una mica més seriosament. Es va establir al Clot i va muntar una petita torradora. En realitat, va venir a Sant Andreu sobre l'any 1920 al carrer del Vallès. Va muntar un magatzem en uns terrenys que pertanyien a la família de la meva àvia. I va ser al cap de quatre o cinc anys, que ja va construir tota la fàbrica i, inclús, va comprar els terrenys del costat. L'any 1929 era el número u d'Espanya en cafè. El problema és que va arribar la guerra i el negoci es va parar totalment. Després de la guerra va ser una mica sort dels fills, que en aquest cas són el meu oncle i el meu pare, que van tirar una mica del negoci. Després de tants anys de dictadura, el negoci del cafè era negoci d'Estat. Quan van venir les multinacionals tenien tota una maquinària molt més moderna i les companyies de cafè ho tenien molt difícil per sobreviure amb aquesta competència. Una mica la raó de vendre el negoci va ser per treure't els problemes de sobre per no enfonsar-te. L'any 1990 ens vam posar amb el tema de les botigues de cafè. Encara que no és el nostre sector ens serveix molt tenir aquesta botiga perquè podem fer-hi proves, podem veure la reacció del públic, dels clients."