Les recomanacions es divideixen en cinc apartats diferents. Sobre els terroristes, es recorda que els mitjans han d’evitar difondre especulacions i rumors i que correspon a les autoritats determinar l’autoria d’un atac. Demanen tenir especial cura amb el tractament que es dóna als terroristes per evitar donar-los protagonisme i recomana que el més adequat és tractar-los com a presumptes autors d’un delicte.
Sobre els drets de les víctimes, es deixa al criteri dels periodistes emetre imatges de morts, sempre que no se’ls reconegui i que la imatge no sigui excessivament dura. En el cas dels supervivents, només s’haurien de prendre imatges o declaracions quan ho autoritzin expressament i, si no és el cas, s’han de tractar les imatges per evitar que se’ls identifiqui.
El CAC i el Col·legi recorden també que la difusió d’imatges molt dures ha d’estar informativament justificada, que cal advertir prèviament del contingut i no es poden emetre durant l’horari protegit. També aconsellen oferir als periodistes, ja siguin autònoms o de plantilla, assistència psicològica. Com passa amb els cossos de seguretat o de serveis mèdics, després de rebre l’impacte d’un atac terrorista, els periodistes poden reaccionar amb estrès o xoc posttraumàtic.
El text també remarca que la policia, els bombers i altres autoritats “han d’assumir l’assistència als mitjans de comunicació garantint un tracte respectuós, diligent i igualitari”.
