Les entitats socials de Barcelona fa temps que ho alerten: la burocràcia per tramitar l’ingrés mínim vital (IMV) és un autèntic laberint en què no només les famílies se solen perdre. Els gairebé 20 voluntaris de Càritas que els donen un cop de mà poden tardar fins a una hora i mitja a completar els tràmits per a una sol·licitud. De les 2.000 peticions d’IMV que els han demanat, tan sols n’han pogut fer 155. A més, arribar a l’últim pas, afirmen, tampoc no és garantia de res.
“De les 155, no en tenim cap d’aprovada. Estem rebent requeriments per a més documentació o bé consta que estan en tràmit… fins i tot n’estan denegant. La situació […] és realment d’emergència“, critica Mercè Darnell, cap de programa de necessitats bàsiques de Càritas. I se n’han tramitat tan poques perquè, critica, els requisits són massa restrictius. Qui més els preocupa són les persones migrants que no tenen permís de residència perquè no hi poden accedir.
“Si no fem un canvi important per al col·lectiu com, per exemple, modificar la llei d’estrangeria, són persones que quedaran estancades i no tindran absolutament cap possibilitat de tirar endavant“, lamenta Ferran Busquets, vocal de pobresa de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). De fet, és contradictori que no puguin optar a l’ingrés mínim vital i que, alhora, diuen les entitats, siguin de les més castigades per la crisi de la covid-19.
La pandèmia arriba amb una Catalunya “feble”
Però tirar endavant serà molt difícil per a molta altra gent. Segons l’últim informe INSOCAT d’ECAS ─titulat ‘Una societat entra crisis’─, ja veníem d’un any, el 2019, complicat. “L’escenari era feble. A Catalunya entra la covid amb manca d’habitatge, precarietat laboral i una baixada d’ingressos que ja era insostenible abans de la pandèmia“, sentencia Darnell. Segons el document, que analitza dades de diverses fonts, a Espanya el coronavirus podria portar 1,1 milions de persones més a la pobresa extrema.
