AADAS és una associació treballa en l’àmbit de les violències sexuals, la salut comunitària i la justícia social. Com altres entitats del tercer sector, fa temps que denuncia un problema que es repeteix cíclicament: la manca de liquiditat derivada dels endarreriments en el pagament de les subvencions públiques. Un obstacle, alerten, que s’ha convertit en estructural i pot posar en risc el servei que fan diàriament moltes entitats.
Ja fa 35 anys que l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS) ofereix atenció psicològica, jurídica i social gratuïta a supervivents de violències sexuals, amb una mirada feminista, comunitària i interseccional. Cada any atenen unes 350 persones; a moltes d’elles se les acompanya durant anys, especialment quan han d’afrontar procediments judicials llargs i revictimitzants.
Un servei sense pausa que necessita liquiditat
Segons expliquen les professionals d’AADAS a l’Infobarris, l’escull principal és que els diners aprovats per les administracions triguen massa a arribar, fins al punt que s’han de demanar crèdits per pagar sous, lloguer o els rebuts de la llum. L’any passat, per exemple, expliquen que les treballadores no van cobrar el mes d’agost per manca de liquiditat.
Expliquen que abans de l’estiu tenien uns 160.000 euros ja aprovats pendents de cobrar. A finals de juliol, l’entitat va rebre alleugerit el gruix de l’import pendent i va poder tornar un crèdit que havia demanat a Coop57, però no respira del tot tranquil·la, ja que el sistema actual de subvencions, expliquen, obliga massa sovint a les entitats a continuar treballant sense tenir els recursos i les mateixes associacions han d’assumir les despeses fins que arriben els diners.
Una burocràcia que ofega
Amb l’objectiu de donar transparència als processos, el sistema actual de subvencions porta les entitats a un circuit administratiu interminable: presentar els documents, esperar resolucions, respondre requeriments, fer auditories o justificacions. Tot plegat, assenyalen, és “massa feixuc” i resta temps a la feina essencial de les associacions: l’atenció directa i l’acompanyament.
Segons AADAS, el model actual genera una precarietat sense fi que fins i tot afecta la salut mental de les professionals i posa en perill la continuïtat del servei. “Hi ha entitats que han hagut de tancar“, alerten.
Una crida a les administracions
Des de l’associació assenyalen que l’atenció especialitzada en violències sexuals està reconeguda com un dret, tant a la normativa catalana com a l’estatal, però lamenta que les entitats que sostenen aquest dret a peu de carrer no tenen garantida la supervivència.
AADAS rep derivacions constants de la xarxa pública com ara dels hospitals, CUAP, serveis socials o els Mossos d’Esquadra. Són un recurs accessible per a persones que sovint tenen por o recel de l’Administració. Per tot plegat reclama un compromís polític real. Demana terminis clars en el pagament de les subvencions, una interlocució directa amb les administracions i un finançament més estable que eviti haver de recórrer a crèdits.
