L’ambient és molt estrany, de calma tensa, perquè la ciutat està molt tranquil·la, però hi ha un desplegament bestial de policies i militars i tothom està una mica neguitós“. Així ha definit la situació l’Ahinara Bascuñana, una periodista barcelonina que treballa al servei audiovisual del Parlament Europeu. “La gran majoria de gent que conec no ha sortit aquest cap de setmana; la gent ha anul·lat els plans de concerts, de cinema… i gairebé tothom s’ha quedat a casa”, ha explicat.

Pel que fa al bloqueig que es viu a Brussel·les des de dissabte, explica que “algú ha dit que era com un dia de Nadal perquè és una ciutat molt viva, amb molt de moviment entre setmana, i aquest dilluns en canvi no hi ha ningú, està pràcticament buida”. Per Bascuñana, “la por m’ha vingut sobretot pels missatges que he rebut des d’Espanya, més que no pas per les informacions que es donen a través dels mitjans belgues”.

Sobre l’ambient que es respira al Parlament Europeu, l’Ahinara explica que “des de ‘Charlie Hebdo’ estem constantment rodejats de militars” i que “molts dels treballadors del Parlament han decidit traslladar-se aquests dies a l’altra seu de la institució, a Estrasburg“.

Una altra periodista que també treballa al Parlament Europeu, la Beatriz Gálvez, ha revelat que “diumenge ens van enviar un comunicat en què convidaven la gent a quedar-se a treballar des de casa perquè el metro està tancat i perquè és més segur”. En el seu cas, assegura que “he decidit quedar-me a casa perquè era més prudent” i que la sensació que viu és “d’angoixa perquè divendres ja es notava més presència policial al carrer i dissabte van augmentar l’alerta“.

Per Gálvez, “el moment de més angoixa va ser diumenge a la nit perquè sabíem que passaria alguna cosa, però no sabíem què i, a més, van recomanar no donar cap informació a través de Twitter i això encara genera més incertesa“.

Amb més normalitat ho està vivint la Roser Maresma. És estudiant i viu a Brussel·les des del mes de març. “Les mesures de seguretat les veig normals; visc molt a prop de la Comissió Europea i estic acostumada a veure-hi militars, tot i que els que hi viuen des d’abans dels atemptats de ‘Charlie Hebdo’ m’asseguren que fins aleshores no n’hi havia”. Assegura que “sí que hi ha un clima una mica enrarit i es nota certa tensió, però, en general, al carrer, jo hi he vist normalitat; sí que he notat que hi havia menys gent que en un dia normal, però, a diferència del cap de setmana, els comerços estaven oberts“.

Maresma explica que “passes per diferents estadis: en un primer moment decideixes quedar-te a casa; quan veus un desplegament policial tan gran i sents sirenes al carrer, vius un moment de molta tensió, i hi ha un moment en què tu mateix et generes una mena de paranoia i sembla que no puguis sortir de casa i no puguis fer res, però al final surts i no passa res“.