TON BRENGARET, veí de les Corts "Sóc en Ton Brengaret, vaig néixer en aquest barri, a les Corts. Ens trobem en el que podríem dir que va ser el centre neuràlgic de la nostra senzilla infantesa i joventut. Va ser la zona de jocs, de trobar-nos tots, ens estimàvem molt, érem un grup de nanos que fèiem impossible la vida a totes les botigues del barri, perquè la fèiem grossa cada dia. Però jo puc assegurar que van ser uns moments que dins del no res, perquè no teníem res, van ser moments molt feliços. Recordaré tota la vida que vam anar recollint llenya per a la foguera de Sant Joan i en vam recollir tanta que ens vam posar tots d'acord i, perquè no ens diguessin res, 20 minuts abans d'encendre el foc la vam portar tota al carrer de Cabestany, vam encendre el foc i van haver de venir els bombers perquè es va encendre fins la tira elèctrica de l'asil de Sant Rafel. Em canso de no fer res. Estic escrivint un llibre, estic fent un doctorat a la universitat sobre les Corts. Les Corts és totalment diferent. Abans ens coneixíem tots. Jo m'estimo el barri a mort, formo part de l'arxiu històric, faig tot el que puc i dono les idees del que es podria fer perquè s'ha de seguir endavant."
