Es tracta de mesures que, segons Ruiz, han de fer més eficient i sostenible la sanitat pública. De fet, el conseller ha avançat que el Pla de salut de Catalunya serà l’instrument a través del qual es vehicularan els canvis organitzatius que es faran efectius durant tota la legislatura.
Segons el conseller de Salut, la contenció de la despesa realitzada durant aquest any permetrà que durant els tres restants el Departament desplegui les reformes estructurals que té previstes per reduir els pressupostos sanitaris. Un estalvi que Boi Ruiz considera que ha d’arribar a través de l’eficiència mèdica, la resolució de problemes en l’atenció primària i més atenció especialitzada propera al ciutadà.
El conseller també ha afirmat que l’Administració ha de canviar molts hàbits i que la sanitat ha de basar-se en la transparència i la participació, que no és el mateix –segons el conseller– que la negociació ni les decisions consensuades.
Entre les transformacions que el govern ha d’afrontar hi ha la reforma de l’Institut Català de la Salut (ICS). El president d’aquesta empresa pública, Josep Prat, ha confirmat a IESE la voluntat d’aplicar una “descentralització” de l’empresa. Prat ha indicat que el camí consisteix a “fer aliances” amb altres proveïdors de la sanitat. Pel que fa a la reforma del sistema sanitari català, Josep Prat s’ha mostrat segur i ha dit que està força clar què cal fer i com s’ha de fer. També ha qualificat el model de gestió actual de l’ICS com una fórmula “esgotada” i massa rígida.
D’altra banda, i mentre s’estudia la possibilitat del copagament, Boi Ruiz ha afirmat que la sanitat catalana necessita noves fonts de finançament per saldar deutes. El conseller no ha especificat com es materialitzaran els nous ingressos, però ha apel·lat a la responsabilitat ciutadana.
Segons Ruiz, no hi ha un dret preestablert a la salut i l’usuari ha de ser prou responsable com per entendre que si no fa un bon ús dels serveis sanitaris, la despesa es paga entre tots. Boi Ruiz també ha dit que cada dia es deixen de fer a Catalunya 1.300 visites d’especialistes programades perquè els pacients no es presenten a les cites. La xifra ascendeix a 330.000 visites perdudes cada any, i un cost de més de 10 milions d’euros.
