Mantenir un negoci amb vida no sempre és senzill. De vegades, ni el caràcter propi d’un local que camina cap als 100 anys és suficient per atraure clientela i encara menys quan unes obres interminables engoleixen el barri. És el que li ha passat a la Núria Benet, la propietària de la bodega El Sidral, al barri de la Sagrada Família.

No fa ni quatre anys, va posar-se al capdavant de l’antiga bodega Vilaseca i la va rebatejar amb un nom arrelat el barri: ‘El Sidral’, el nom que rebia popularment la plaça de les Glòries. El Sidral està ubicada en un local emblemàtic, que funciona com a bodega des de fa 89 anys i que encara conserva dues botes de vi originals i la nevera de l’època. Però tot i això no ha estat inclosa en el catàleg de bodegues protegides. Una llista que, d’altra banda, tampoc no l’hauria salvat del neguit, tal com li va passar a la bodega Carlos. Les obres de la plaça de les Glòries van tallar el carrer del Dos de Maig, a tocar dels Encants, i aquest petit local va quedar aïllat.

Amb la pèrdua dels clients de pas, a la propietària se li feia cada vegada més coll amunt poder aixecar cada dia la persiana. Però de sobte, es va fer el miracle. Una parella de clients, preocupats per la situació de la bodega, van fer una piulada a Twitter convidant a visitar aquesta bodega. En poques hores, el tuit es va fer viral i les expectatives de futur d’El Sidral tornen a ser positives.

Ara, la Núria assegura que torna a plantejar-se tirar endavant amb el negoci, tot i que no vol cantar victòria. Tres dies després de la piulada ha rebut clients de tota la ciutat i, fins i tot, de localitats veïnes com l’Hospitalet o Sant Boi de Llobregat, però vol comprovar si l’efecte de Twitter és flor d’un dia o l’ajudarà a estabilitzar-se. L’únic que té clar, per ara, és el “profund agraïment” que té per la seva parròquia habitual.

Mentre el bon vent encara duri, la propietària seguirà preparant les anxoves manualment cada dia, tal com ho ha fet sempre. Seguirà servint truita de patates i embotit i, sobretot, oferint llibres i teatre en directe cada divendres.

Vermut i Cultura

Una de les característiques principals d’aquest establiment és que no només ofereix les consumicions típiques d’una bodega. “Un bar a seques és molt avorrit i si hi ha més coses és més divertit i interessant”, insisteix la Núria, que ha convertit l’espai també en un racó de cultura. Els clients poden comprar-hi llibres de segona mà i, els divendres al vespre, veure-hi microrelats de teatre amb taquilla inversa.

Un món creat especialment a la rebotiga d’El Sidral i que també busca oxigen per continuar vivint molts anys més. Com a mínim, fins que la Núria es jubili després d’haver servit milers d’anxoves.