A finals de l’any 1971 un miler de persones van començar a instal·lar-se als sis blocs de 12 plantes que es van construir entre els carrers de Tenerife, Francesc Alegre i la plaça de la Font Castellana, al barri de Can Baró. Eren els terrenys que fins al 1967 havia ocupat la pedrera del Baró de Sant Lluís, a la falda del turó de la Rovira. La Cooperativa Graciense de Viviendas va comprar el solar per edificar els 338 habitatges socials que els propietaris van adquirir sobre plànol.
Una comissió de veïns dels blocs ha volgut celebrar el 50è aniversari amb la instal·lació d’un petit mural que recorda l’efemèride i amb una exposició fotogràfica que recull imatges dels inicis i evolució d’aquesta comunitat. Un dels impulsors de la iniciativa és el Carles Bruguera, un dels primers propietaris d’aquests pisos, que explica que “en aquells moments eren uns pisos moderns d’uns 70 metres quadrats i cent per cent socials i tenien l’avantatge que es feien per encàrrec i podies escollir els materials com el parquet o el marbre”.
Un impacte social i econòmic per a Can Baró
L’arribada de les famílies als habitatges nous va ser tot un esdeveniment per al barri de Can Baró. Segons Carles Bruguera, “de cop i volta van aterrar 1.000 persones, gent jove amb canalla, i això va donar vida al comerç i al barri”. A més aquells primer anys es van crear diverses entitats com l’Agrupament Escolta de Can Baró, l’Associació de Propietaris de la Font Castellana o el Club Esportiu Font Castellana.
Fins al 1990 els blocs van conviure amb el nucli de barraques situades al final del carrer de Francesc Alegre. Una convivència amb alguns alt i baixos, ja que com recorda Bruguera “els barraquistes ens miraven diferent perquè ‘éramos los de los pisos’, ells eren de les barraques i aquesta divisió verbal es va mantenir amb el temps”.
Els habitatges han aguantat força bé el pas del temps i molts gaudeixen de vistes privilegiades sobre la ciutat de Barcelona. Durant aquest 50 anys s’han fet diverses tasques de manteniment i a la zona central gaudeixen d’un interior d’illa amb zona enjardinada. L’augment i millora dels serveis a la zona com el transport o el comerç han consolidat aquesta comunitat veïnal que ha quedat integrada plenament al districte d’Horta-Guinardó.
