Les imatges que ens arriben de la riuada del Nepal d’aquest dimecres, amb una terminal de duanes, a la frontera amb la Xina, que de sobte va ser engolida per l’esllavissada de sediments, roques i aigua, ens han deixat corpresos. Si bé les xifres aniran en augment, de moment les autoritats parlen de gairebé mig miler de morts i més de 1.500 desapareguts, dels quals uns 260 són estrangers. Des del Ministeri d’Afers Exteriors es confirma que hi ha quatre ciutadans espanyols que encara no han estat localitzats. Alguns barcelonins que es trobaven a prop de Katmandú ens han explicat com han viscut aquesta catàstrofe.
“Podria haver estat jo en aquell punt exacte”
L’Amanda Altès, la seva germana i la seva mare es trobaven a 90 quilòmetres de distància de la zona de Gyirong, a la ciutat de Katmandú: “En un primer moment no ens va semblar que fos tan greu; no va ser fins unes hores després, quan vam rebre missatges dels familiars preocupats, que ens vàrem adonar de la magnitud de la tragèdia.”
La família tenia planejat conduir aquest dijous per la carretera que passa paral·lela al riu Bhote Koshi, justament el que ha quedat desbordat per l’esllavissada, i que ha quedat completament tancada al trànsit. “És una catàstrofe que sobta molt i penses que és molta casualitat que hagi passat justament els 15 dies que tu estàs de viatge al Nepal. Podria haver estat jo en aquell punt exacte i penses que podries haver perdut la vida.“
El grup ha tingut sort i ha pogut viatjar en avió des de Katmandú fins a Pokhara, una ciutat situada a l’oest, lluny de la zona afectada. L’Amanda comenta que l’anar i venir dels helicòpters d’emergència és constant a la zona.
Les primeres hipòtesis del desastre
Tot i que encara s’han d’acabar d’encaixar les peces, els indicis apunten que una de les nombroses glaceres de l’Himàlaia —alguns experts especifiquen que és la del mont Langtang Lirung, a uns 5.200 metres d’altura— va acabar cedint, possiblement per les altes temperatures dels últims dies.
L’esllavissada va arrossegar al seu pas pedres, sediments i gel. Aquesta barreja es va precipitar per un pendent escarpat de 1.200 metres fins a la vall fluvial de Gyirong. “Tot això va arribar a obturar el fons de la vall i, en el moment en què va començar a pujar el nivell, la pressió hidrostàtica va trencar aquest tap; la riuada va baixar pendent avall i va acabar provocant els efectes devastadors que estem veient sobre les poblacions.”, així ho explica Marc Oliva, professor de geografia de la UB i ICREA Acadèmia.
Els experts encara han d’establir si el desastre està relacionat directament amb el canvi climàtic. En aquests moments, els ferits més greus s’estan traslladant als hospitals de Katmandú, mentre els serveis de rescat tenen greus problemes per accedir a les zones més afectades. La esllavissada ha esborrat ponts i carreteres i el fang dificulta enormement les tasques d’emergència.
