Cartells, dibuixos, espelmes... La plaça de Catalunya s'ha omplert de mostres de suport cap a les víctimes del terrorisme i de reivindicació de la pau al món. Nombroses persones s'han acostat al centre de la ciutat per deixar-hi els seus missatges. Aquest jove de 21 anys va ser el primer que ho va fer després de veure que els atemptats havien generat missatges d'odi a les xarxes socials. ÈRIC PONS "Em vaig adonar del discurs polític que s'estava emitint, em va semblar molt trist, Em va semblar el discurs de l'odi i de la por seria el que justificaria una gran guerra. Aleshores vaig decidir baixar de casa meva i anar a comprar material i venir cap aquí. Només has de donar l'espai i la gent respon." Entre la gent que s'acosta a la plaça també hi ha molts francesos. LUCIE AUSSEMI "Com que érem aquí no hem pogut participar dels tres dies de dol nacional i el que ha fet el poble de Catalunya amb aquesta mostra de suport ens ha ajudat." Tot i que la majoria de missatges fan referència als atemptats de París, també n'hi ha que recorden els d'altres llocs del món com el Líban, Turquia, o Síria.
L’impulsor ha estat Èric Pons, de 21 anys. Explica que la idea va sorgir en observar que els atemptats a París generaven missatges d’odi i venjança a les xarxes socials i que els líders polítics se centraven en remarcar la “unitat contra el terrorisme”.
Però, segons Pons, els atacs no són “una raó per justificar la guerra i tancar les fronteres, sinó que la raó l’havia de prendre la societat” per demanar als governs la fi de la violència, ja que “el món sencer està en guerra”. En aquest sentit, Pons també insisteix en la hipocresia que representa no assumir que “estem matant de forma legal” quan, per exemple, “es bombardeja una ciutat plena de civils amb un dron” i afegeix que fets com els succeïts a París “són un reflex del que està passant arreu del món.
A ell, assegura, li preocupava que calés “el discurs de l’odi i de la por”. I ha pensat que una bona manera d’expressar el seu malestar era fer-ho a través d’una acció en un espai públic. Ha comprat alguns retoladors i amb uns cartrons que ha trobat davant de casa seva ha anat a la plaça de Catalunya i ha escrit els primers missatges: “No a la violència”, amb una bomba dibuixada; i “Por qué nos seguimos matando entre hermanos? Fin de las guerras en oriente medio”.
L’espai no és casual. Ha triat la plaça de Catalunya perquè “és un espai simbòlic de reunió de la gent”. I la resposta ha estat immediata. Una noia, a qui no coneixia, l’ha començat a ajudar. Ha estat la primera de les moltes persones que s’hi han apropat durant el dia i que han fet possible omplir de missatges pacifistes les baranes de la part frontal de les fonts de la plaça.
Missatges, dibuixos, espelmes i, fins i tot, un collage fet amb rajoles de piscina en favor de la pau i la humanitat. “No puc descriure” com em sento i “encara ho estic assimilant”, confessa Pons, que espera que no treguin tot allò que han col·locat i té clar que “això no ho oblidarem mai”.
