(ACN) Barcelona és la segona gran ciutat europea que va registrar més morts atribuïbles al canvi climàtic durant l’onada de calor. Segons un estudi fet al Regne Unit, a la capital catalana es van comptabilitzar 340 defuncions entre el 23 de juny i el 2 de juliol, de les quals 286 morts es poden atribuir a l’augment de temperatura vinculat al consum d’energia fòssil.
L’informe apunta que l’escalfament global va ser la causa principal que les temperatures a Barcelona es disparessin fins als 29 ºC de mitjana, tres graus més respecte a una situació climàtica normal per a l’època de l’any. Així, l’anàlisi vincula un 84 % de les morts durant aquest episodi al canvi climàtic. L’estudi s’ha publicat aquest dimecres i l’han fet científics de l’Imperial College London i l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres.
1.500 defuncions per la calor en 10 dies
D’acord amb l’estudi, en les 12 ciutats analitzades es van registrar 2.300 defuncions al llarg dels 10 dies que va durar l’onada de calor. Els experts apunten que 1.500 d’aquestes morts (un 65 % del total) s’expliquen per l’augment de la temperatura atribuïble a l’escalfament global. Pel que fa a l’edat, un 88 % de les morts vinculades al canvi climàtic durant l’onada de calor corresponen a persones majors de 65 anys.
Barcelona, amb 286 morts atribuïbles a les alteracions del clima, és la segona de les grans ciutats d’Europa amb xifres pitjors. La més afectada és Milà, amb 317 defuncions i amb una població lleugerament superior que la capital catalana. La resta de ciutats que segueixen la llista són París (235 morts), Londres (171 morts), Roma (117 morts), Madrid (108 morts), Atenes (96 morts), Budapest (47 morts), Zagreb (31 morts), Frankfurt (21 morts), Lisboa (21 morts) i Sàsser (6 morts).
L’onada de calor en 12 grans ciutats europees
El document analitza els efectes que va tenir l’escalfament global en l’onada de calor a un total de 12 grans ciutats europees. Segons les dades presentades, el canvi climàtic va provocar que l’episodi de calor de finals de juny i principis de juliol fos entre dos i quatre graus centígrads més càlid en comparació amb una onada de calor sense l’efecte humà provocat per la crema de combustibles fòssils i la desforestació.
Entre les 12 ciutats, les desviacions més grans de temperatura mitjana van ser a Londres (3,95 graus més que la mitjana històrica) o París (3,72 graus més). També destaquen Madrid, amb una desviació de 3,68 graus. A la banda baixa hi trobem Atenes (2,1 graus per sobre) i Roma (2,45 graus).
Pels autors de l’estudi, els resultats demostren com “increments relativament petits en les temperatures més càlides poden desencadenar enormes repunts de mortalitat quan la calor afecta persones amb problemes de salut com cardiopaties, diabetis i malalties respiratòries”. Al mateix temps, denuncien que la calor és una amenaça infravalorada, ja que la majoria de les morts vinculades es produeixen en llars i hospitals, fora de la vista del públic, i en rares ocasions es notifiquen.
De fet, l’anàlisi subratlla que el balanç de víctimes mortals en diverses ciutats europees va ser més elevat que altres desastres naturals recents, com ara la dana que va afectar el País Valencià a finals del 2024 (amb 224 morts registrades) o les inundacions del nord-oest d’Europa l’any 2021 (amb 243 morts).
