(ACN/Redacció) Les visites a urgències dels hospitals incrementen any rere any. A la ciutat de Barcelona és on el temps d’espera és més alt, uns 64,5 minuts, el triple que a Girona (22,9 minuts). A tot Catalunya es van atendre 3,8 milions de visites el 2024, segons dades que el Departament de Salut ha facilitat a l’ACN. Això és un 21 % més que el 2021.
El director operatiu del Pla nacional d’urgències (PLANUC), Xavier Jiménez, reconeix a l’ACN una situació “tensa” per l’elevada activitat. “Tenim molta activitat, molta afluència de persones, moltes dificultats per intentar treballar amb certa comoditat”, detalla Jiménez.
Un 10% dels pacients a urgències necessita ingrés, fet que explicita una falta de llits no només als hospitals, sinó també en centres sociosanitaris i recursos en atenció domiciliària. Entre els factors que expliquen aquest augment de les urgències hi ha l’envelliment de població que té cada cop més malalties cròniques i que viu cada vegada més sola.
Els hospitals catalans atenen cada dia més de 10.000 visites urgents. Concretament, 10.637 de mitjana el 2024: 8.598 d’adults, de les quals un 11% necessitarà ingrés, i 2.039 de pediatria, amb un 4,2 % que haurà d’ingressar a l’hospital.
El temps d’espera, motiu de queixa
Les esperes a les urgències són motiu de queixa ciutadana. Les enquestes de satisfacció Plaensa, que fa el Departament de Salut, mostren que la valoració del temps fins a veure el metge ha empitjorat, d’un 57,6 % de satisfacció el 2023 a un 55,9 % el 2024. Ara bé, la valoració del tracte personal millora i és molt alta, tant del personal mèdic (87 %) com d’infermeria (90,6 %) i els zeladors (94,2 %). La nota global del servei va ser de 7,18 el 2024 (7,12 el 2023).
Una altra remarca que fan els entrevistats és que les urgències amb risc vital reben una atenció molt ràpida, immediata, i que aquests circuits estan molt ben organitzats a Catalunya, gràcies, per exemple, al Codi ictus o Codi infart.
Escurçar les estades sense augmentar les llistes
El Departament de Salut treballa amb diverses mesures per millorar la situació a les urgències, com el fiançament d’aquests serveis. “Tenim un model de finançament que no ajuda a posar el focus en el servei d’urgències. Pensant en el model de gestió hospitalari, al gerent d’un hospital li surt econòmicament més a compte prioritzar les accions programades que les urgents”, afirma Jiménez.
