Els registres del doctor Francesc Salvà són els més antics de la sèrie. Els va prendre des de casa seva, al carrer de Petritxol, a partir de gener de 1780. Com ell, molts altres metges van ser els primers a deixar constància del clima de l'època. Però no els movia l'afició per la meteorologia, sinó l'interès per la salut de la població en plena industrialització. MARIANO BARRIENDOS, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona "El que fan és estudiar els comportaments del medi, les oscil·lacions de temperatura, sobretot, d'humitat, les direccions de vent, i anar veient com el conjunt de la població, les seves condicions sanitàries van repercutint o no aquestes condicions ambientals." Els documents que van deixar són metòdics i de gran valor científic. Per reconstruir la sèrie, però, primer calia localitzar-los. MARIANO BARRIENDOS, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona "Ha estat una feina detectivesca molt apassionant, però que sobretot ha sigut d'un consum de temps molt important per poder anar trobant els diferents fragments d'aquesta peça arqueològica, és gairebé arqueometeorologia el que hem fet." Un cop localitzats, ha calgut interpretar-los i digitalitzar-los, dada per dada, i n'hi ha més d'1.300.000. MARC PROHOM, geògraf del Servei Meteorològic de Catalunya "La fase de digitalització és la més llarga, perquè estem parlant de molts registres, des de 1780 fins ara, i això ha comportat molta feina i és una feina desagraïda, també. I moltes vegades l'escriptura d'ara no és la mateixa de fa un segle o dos." La majoria de les dades recopilades provenen de l'Observatori Fabra. És el punt de referència per als meteoròlegs del país des de 1905, quan s'hi van començar a fer els registres oficials. Des d'aquell moment cada dia algú com l'Alfons Puertas s'ha encarregat de prendre nota dels fenòmens observables i recollir les dades dels instruments. Una operació que es fa diversos cops al dia i que no ha canviat gaire des que van començar els registres. ALFONS PUERTAS, meteoròleg de l'Observatori Fabra "Precisament això és el que dóna consistència a la sèrie de l'Observatori Fabra. En tot cas, el que ha canviat són les persones i alguns dels instruments, però la base, les variables que es mesuren i la manera de fer-ho ha canviat ben poc." "I aquí guardem algunes de les llibretes en què en Gabriel Campo i els altres col·laboradors de l'època anaven fent les inscripcions manuscrites de les dades, de temperatures, de pluja..." Un altre factor a favor de la qualitat de la sèrie és que en totes aquestes dècades no hi ha ni un sol dia sense anotar. I això ha permès obtenir una sèrie completa que abarca 230 anys, la vuitena més llarga d'Europa. Un treball que parteix d'un l'estudi de la Universitat de Barcelona, que el Servei Meteorològic de Catalunya va reprendre l'any 2007. ORIOL PUIG, director del Servei Meteorològic de Catalunya "Una de les feines d'un servei meteorològic de Catalunya és conèixer el clima del seu país. Si nosaltres podem reconstruir tot aquest clima dels útlims 230 anys, en diferents estacions, ens dóna molta més informació, molta més tendència o ens confirma els comportaments climàtics que tenim." "Veiem, doncs, la diferent evolució..." La interpretació de les dades, un cop homogeneïtzades, no deixa lloc a dubte. MARC PROHOM "De 1980 fins ara, hi ha una tendència clara a l'escalfament. Aproximadament, si no recordo malament, era de 0,09 per dècada, d'augment, i que és molt més accelerat en els útlims anys, els útlims 30 anys. Això és canvi climàtic, clarament." A més del comportament global, la sèrie també permet conèixer millor el clima en episodis concrets. Per això, a banda de les dades de temperatura, que aviat es podran consultar al web del Servei Meteorològic, es volen analitzar la resta de variables, com la precipitació o la pressió atmosfèrica. L'objectiu és conèixer al màxim el passat per millorar la fiabilitat dels pronòstics i estar preparats per al futur.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha presentat aquest any la sèrie climàtica de Barcelona. Es tracta d’una correlació de dades meteorològiques que s’han recopilat, tractat, i analitzat i que abracen més de 230 anys.

Les dades que es desprenen de la sèrie permetran conèixer millor el clima del país en el passat i millorar les previsions de futur. De moment, amb l’anàlisi de les temperatures i en espera de completar la sèrie amb altres variables, com les precipitacions o la pressió atmosfèrica, els resultats ja demostren que en aquest temps la temperatura ha pujat prop de dos graus. Abans d’arribar a les conclusions, però, han calgut un quants anys de feina per recuperar, reconstruir i interpretar les observacions, iniciades el 1780 pel doctor Francesc Salvà.