Què tenen a veure l'arquitectura de Gaudí amb la cuina de Ferran Adrià? Fins ara, ben poc. Però un nou projecte d'El Bulli Lab al restaurant de La Pedrera busca establir lligams entre els dos creadors. Avui, al primer Congrés Mundial sobre Gaudí, Adrià s'esforçava a explicar aquesta nova cuina gaudiniana. Per a la vaixella es buscarà tornar als orígens amb elements naturals, tal com feia l'arquitecte. FERRAN ADRIÀ, cuiner "Decodificar-lo i entendre perquè va ser tan brillant. A banda del talent, és clar. Quina metodologia tenia? Això és el que estem fent a El Bulli Lab i estem estudiant tots els processos." Tal com li ha passat a Ferran Adrià, la feina de Gaudí ha servit d'insipiració a creadors de tot el món. PERE JORDI FIGUEROLA, comitè organitzador del Congrés Mundial sobre Gaudí "Per exemple l'arquitecte Frei Otto va construir tots els estadis de l'Olimpíada de Moscou basant-se en dissenys de les estructures lleugeres de Gaudí." I avui en dia les seves tècniques se segueixen estudiant. De fet, durant el congrés, arquitectes, dissenyadors, enginyers, artesans, físics o investigadors es posen al dia dels coneixements adquirits sobre l'arquitecte. "Yo creo que es un punto de partida para lograr intercambiar mucho con otras personas de distintas partes del mundo la visión sobre Gaudí." Aquest primer Congrés Mudial sobre Gaudí se centra, sobretot, en la Colònia Güell. Els posteriors, que se celebraran a partir d'ara cada dos anys, tractaran sobre altres sis edificis de l'arquitecte que són patrimoni de la humanitat. Així doncs, l'últim congrés es farà el 2026. Any que, teòricament, hauria d'estar enllestida la Sagrada Família.
El congrés se centrarà en gran part en la Colònia Güell, un recinte obrer industrial i modernista molt pioner en el seu temps i que està en molt bon estat de conservació, a Santa Coloma de Cervelló. Està considerada com la colònia industrial més gran de Catalunya, amb 120 anys d’història. En aquest espai es troba la cripta de la Colònia Güell, el taller d’innovació arquitectònica de Gaudí que va servir d’espai d’assaig de la Sagrada Família. Aquí l’artista va posar en pràctica els avenços tècnics que van revolucionar l’època. Sobre aquesta cripta es podrà veure en exclusiva aquest dimarts un vídeo en tres dimensions sobre la reconstrucció de l’església.
Pere Jordi Figuerola, membre del comitè organitzador The Gaudí Research Institute (TGRI), ha explicat durant la presentació del congrés que la cita arriba tard perquè “portem 100 anys d’ enderreriment i per fi hi ha un reconeixement a Gaudí”. Fa anys que molts investigadors, la majoria de l’estranger, estudien l’obra de l’arquitecte, i aquests dies alguns d’ells són a la ciutat. Tokutoshi Torii, Christiane Crasemann -vídua del Dr. Collins, un dels principals experts de Gaudí a escala internacional i Jan Molema són les principals atraccions de la cita. Molema, que és doctor enginyer, que participa en el projecte de la Sagrada Família de gel a Finlàndia, ha destacat la necessitat d’investigar el per què durants anys l’obra de Gaudí no interessava i al cap d’uns anys hi ha hagut “un gir important que fa que veiem a Gaudí com un déu”. Crasemann s’ha referit al coneixement de Gaudí sobre les matemàtiques i la geometria a l’hora de dissenyar la seva obra, mentre que Torii ha destacat que part de la seva investigació s’ha centrat en l’època que va viure l’arquitecte català.
Durant la primera jornada del congrés, la UB ha anunciat la creació d’una càtedra Gaudí que vol potenciar la investigació sobre l’arquitecte a través de tesis doctorals. L’espai de recerca s’establirà a la Colònia Güell i és una realitat gràcies a les aportacions de mecenes per un valor de 30.000 euros, ha afirmat la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB, Lourdes Cirlot -filla de Juan Eduardo Cirlot, qui va publicar la primera obra de Gaudí a l’Estat -. Tant Cirlot com Figuerola han destacat que el congrés ha estat possible gràcies al finançament de mecenes i patrocinadors i que l’administració no ha fet cap aportació econòmica.
