Afegeix betevé com a font preferidaHi ha diferents creences religioses entre la població de Barcelona. Segons dades de la Memòria d’activitats 2024 de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, el cristianisme catòlic continua sent la confessió més nombrosa, amb un 39 % dels residents. Al darrere se situen les persones que es defineixen com a no creients o atees (29 %) i les que es consideren agnòstiques (18 %). La resta de religions i opcions de resposta representen conjuntament el 14 % de la població.
El que és rellevant és que les categories de no creient, ateu/va i agnòstic/a representen gairebé la meitat dels barcelonins. És a dir, el 47 % dels enquestats afirma no creure en Déu o considera que la seva existència no es pot demostrar.
Les altres confessions cristianes —com les esglésies protestants i evangèliques, els testimonis de Jehovà o l’ortodòxia— representen el 5 % de la població. La comunitat musulmana suposa el 4 %, mentre que les religions hinduista, budista i sikh agrupen l’1 %.
Quants centres de culte hi ha a Barcelona?
A Barcelona hi ha 535 centres de culte, una xarxa d’espais religiosos que reflecteix tant el pes històric del cristianisme com la diversitat de creences presents a la ciutat.
Del total de centres, 233 corresponen al cristianisme catòlic, fet que representa el 43,6 % de l’oferta religiosa de Barcelona. Els centres de cristianisme evangèlic constitueixen el segon grup més nombrós, amb 182 espais de culte, equivalents al 34 % del total. Per la seva banda, la comunitat musulmana disposa de 39 oratoris islàmics, que representen el 7,3 % dels centres de culte de la ciutat.
Si es consideren conjuntament els centres catòlics i els evangèlics, el cristianisme concentra 415 espais de culte, és a dir, gairebé un 80 % el total existent a Barcelona. Aquesta dada posa de manifest el predomini de les diferents confessions cristianes dins del mapa religiós de la capital catalana, tot i la presència creixent d’altres tradicions religioses.
Les diferents religions per districtes
Els centres de culte a Barcelona es distribueixen de manera desigual entre els diferents districtes de la ciutat l’any 2024, amb diferències significatives en funció de la densitat poblacional i la presència històrica de comunitats religioses.
El districte amb més centres de culte és l’Eixample, amb un total de 69, seguit molt de prop per Nou Barris (66) i Sarrià – Sant Gervasi (63). També presenten xifres elevades Sants-Montjuïc (61) i Sant Martí (59), mentre que Horta-Guinardó en registra 55. A Ciutat Vella i Sant Andreu hi ha 53 centres a cadascun.
A la part baixa del rànquing se situen Gràcia, amb 37 centres de culte, i les Corts, que és el districte amb menys presència religiosa, amb només 19 espais.
En quatre districtes ja hi ha més temples evangèlics que esglésies catòliques
En quatre dels 10 districtes de la ciutat —Sants-Montjuïc, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí— els temples evangèlics ja superen en nombre les esglésies catòliques. En canvi, a Ciutat Vella, l’Eixample, les Corts, Sarrià – Sant Gervasi, Gràcia i Horta-Guinardó continuen predominant els centres que practiquen el cristianisme catòlic. Sarrià – Sant Gervasi és el districte amb més centres de culte catòlics, amb un total de 47, mentre que Nou Barris lidera la presència evangèlica amb 39 temples. Les dades reflecteixen el creixement i la consolidació de les esglésies evangèliques en diversos barris de la ciutat, especialment a la perifèria nord i est.
La taula de religions, bàsics
Al bàsics s’ha fet una taula amb representants de diferents cultes per saber com viuen el viatge papal. Hi ha participat Moriah Ferrús, portaveu de la Comunitat Jueva de Barcelona; Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna; Mohammad Iqbal, portaveu del Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau, i Albert Riba, president d’Ateus de Catalunya i portaveu de “Jo no t’espero”.
