Les múltiples entitats que formen part del Consell Municipal d’Immigració tenen parada aquest diumenge a la fira Barcelona Ciutat Diversa, que ocupa fins a les 19 h tot el passeig de Lluís Companys. Mostren a la ciutadania les seves activitats, agrupades en diferents carpes destinades a les dones, els joves, la cultura o l’acollida de refugiats que demostren que els immigrants (com a mínim, els organitzats en associacions) no són un col·lectiu uniforme sinó ben divers en si mateix. “Jo arrossego com a mínim quatre etiquetes: la d’immigrant ‘sudaca’, gai, seropositiu i ara ja vell”, denuncia Rubén Tosoni, de l’entitat ACATHI, que no entén per què s’hi refereixen com a “nouvingut” quan fa dècades que va arribar a Barcelona.

Tosoni és un dels immigrants que s’ha prestat per formar part de La Biblioteca Vivent, un espai d’aquesta fira on no hi ha llibres sinó persones de carn i ossos que t’expliquen com i per què han arribat a convertir-se en immigrants en aquesta ciutat. L’Alejandro Díaz va fugir d’El Salvador l’any 2013 perquè el van amenaçar de mort. Va demanar asil als Estats Units i el van empresonar sense garanties durant set mesos per haver-hi entrat il·legalment. Li va passar el mateix a Mèxic. Ara espera que Espanya, on va arribar legalment com a turista, li reconegui la condició de refugiat.

En aquesta Biblioteca Vivent hi ha un bon grapat d’històries com aquestes per “llegir”, que estan servint perquè molts barcelonins parlin per primer cop cara a cara amb un immigrant real. L’acció forma part del catàleg d’activitats antirumors del Pla Barcelona Interculturalitat, que aquesta tarda també presenta de forma teatralitzada algunes actituds islamòfobes d’aquelles que acostumen a partir de la declaració “Jo no sóc racista, però…”.

Al mateix escenari situat a tocar de l’Arc de Triomf hi ha hagut durant tot el dia actuacions musicals i folklòriques, a més de tallers infantils. Al llarg del passeig es poden contemplar murals reivindicatius de la igualtat i els mateixos drets per a tots els immigrants, mostres de cal·ligrafia àrab o xinesa i fins i tot vestits tradicionals d’arreu del món per emprovar-se’ls i fer-se una foto.