El pòquer està regulat a Catalunya des de l’any 2003. Abans, als casinos, no s’hi podia apostar en el format actual, el Hold’em, que fomenta el joc en cercle. Però des de que es van legalitzar les partides, l’afició a aquest joc de cartes ha crescut exponencialment. De fet, l’any 2003 Barcelona es va convertir en el bressol del pòquer a tot l’estat, acollint una parada del circuit europeu. Avui, 16 anys després, la competició que se celebra a la ciutat és la més important d’Europa i la segona de tot el món, només per darrere de Las Vegas, als Estats Units.
Els participants no són jugadors casuals, sinó que es tracta de partides entre autèntics professionals. Persones que viuen del pòquer i que han fet d’aquest joc la seva professió. Amb tot, alguns semiprofessionals intenten treure el cap amb competicions com aquesta, en què busquen créixer professionalment.
Estudiar per ser professional
D’entre els milers de participants que són aquests dies a Barcelona (més de 20.000 inscrits), hi ha autèntics campions del món. Per exemple l’Steve Enríquez, un jugador de 27 anys que va començar quan en tenia 18 en una escola de pòquer, després d’haver jugat diverses partides amb amics.
Enríquez assegura que la clau de l’èxit rau en estudiar i cuidar la cartera: “El pòquer és un joc molt complex i necessita estudi diari. Costa molt i és necessari jugar i estudiar a parts iguals.” El jugador, recomana que els principiants comencin amb quantitats baixes de diners, sense passar els cinc euros. Considera que en els circuits petits és on més es pot aprendre sense fer-se un forat a la butxaca: “Si entres en tornejos de 50 euros sense tenir nivell se’t mengen viu”, assegura.
D’aquesta manera, amb “treball i paciència”, es pot aconseguir que la tècnica i les capacitats de cada jugador puguin superar l’atzar en què es basa aquest joc. Els experts expliquen que la sort, que sempre és un factor clau, pot quedar superada per les habilitats quan s’arriba a un nivell molt alt. I és només d’això del que dependrà que els participants del circuit europeu tornin cap a casa amb un premi a la butxaca o uns milers d’euros menys.
