Barcelona és una ciutat sense grans àrees verdes. Fora de Collserola, Montjuïc i el Parc de la Ciutadella, no hi ha grans pulmons verds al seu interior. De fet, s’ha donat prioritat a la mobilitat del vehicle privat, una tendència que ara s’ha de revertir, segons apunten alguns experts. “S’han de tancar carrers i s’han de plantar arbres, aquest és el futur de Barcelona, si no, no ens en sortirem”, ha apuntat Sebastià Jornet, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en una entrevista al programa ‘Via 15’.
Una de les eines per aconseguir aquesta reducció de trànsit i asfalt per convertir-lo en vegetació són els corredors verds. En la seva definició estricta, són carrers en què destaca la vegetació i que uneixen dos espais també verds. A Barcelona n’hi ha tres de principals, planificats des de fa anys i que uneixen la platja amb Collserola per l’avinguda de Josep Tarradellas, pel passeig de Sant Joan i per la rambla de Prim.
Cap d’aquests corredors no ha arribat a fer-se realitat perquè caldria que s’hi retirés del tot la circulació, fins i tot la dels autobusos. Això no ha passat i, si arriba, encara trigarem dècades a veure-ho, segons explica Jornet. “Allà on passen cotxes, l’arbre pateix, per tant, en aquests corredors verds s’hauria de minimitzar al màxim la presència [de vehicles] i, si no hi ha possibilitat, doncs que hi passi només un carril, hauríem de fer una aposta seriosa, conscients que no tenim una ciutat de grans parcs, tenir una ciutat de grans eixos“, apunta l’arquitecte.
Les superilles, la gran aposta municipal pel verd
Sense cap mena de dubte, la gran aposta de l’Ajuntament per reduir trànsit i augmentar el verd són les superilles. Es tracta d’un canvi d’usos i drets en determinats punts de la ciutat on es retira l’espai dedicat a la mobilitat i es retorna a la ciutadania. Tot i que tenen detractors i generen un gran debat social, l’ONU posa les superilles i els eixos verds com a exemple contra el canvi climàtic.
Un dels pares d’aquest model a Barcelona és Salvador Rueda, antic director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona i actualment director de la Fundació d’Ecologia Urbana i Territorial. Assegura que és una eina ràpida i molt barata per reduir dràsticament el trànsit i ampliar la vegetació, sobretot l’arbrat. “És l’única manera raonable de renaturalitzar tota la ciutat, les superilles alliberen el 70 % de l’espai que avui dediquem a la mobilitat”, assegura.
Amb tot, Rueda assenyala altres mesures que es poden implementar en paral·lel per reduir el transit i aportar més verd i de més qualitat, com ara fer els terres més porosos o convertir les cobertes dels edificis en espais plens de vegetació. Els resultats d’aquests canvis serien la reducció del soroll, la temperatura de la ciutat i la millora de la salut dels barcelonins.
