compartir
Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer de Bailèn. La gent hi aparca la bici, travessa el carrer o circula en cotxe o bus totalment indiferent, segurament desconeixedora, del que va passar en aquest punt fa 100 anys. El que potser sí que molts saben és que a Antoni Gaudí el va atropellar un tramvia. És el cas de la Natàlia Barenys que fa tres anys va instal·lar, a pocs metres de la cruïlla, el seu negoci de meditació zen. Quan es va mudar aquí, com a historiadora de l’art que és, li va picar la curiositat. Exactament, on va ser atropellat Antoni Gaudí?
“En sonava que era per Bailèn” ha explicat Barenys a betevé. Es va documentar i va descobrir que l’atropellament va ser just al davant del seu dojo, l’encreuament entre la Gran Via i Bailèn. I va pensar, seria possible fer que tothom ho conegués? “Jo m’imagino una placa una mica explicativa: ‘Aquí va ser atropellat mortalment el gran arquitecte Antoni Gaudí’, per exemple”, concreta.
L’associació Coreixample, de la qual Barenys és sòcia, va recollir el guant. I van portar la proposta a l’audiència pública del districte de l’Eixample. “Gaudí és universal. I el que ens ha donat a l’Eixample és importantíssim” ha subratllat Xavier Llobet, president de l’entitat. De fet, recorda Llobet, partits com el PP i ERC ja han demanat, també, que es faci aquest reconeixement. Finalment, en el darrer plenari del districte es va acceptar un prec per dur a terme aquest recordatori.
Tres dies d’agonia
Quan Gaudí va patir l’accident, el 7 de juny del 1926, la Gran Via era molt diferent de la d’ara. Poca gent tenia cotxe i era, sobretot, territori de tramvies. De fet, Gaudí, que anava cap a Sant Felip Neri, va ser víctima de la mala sort. Va recular per esquivar un tramvia sense temps per fixar-se que, en direcció contrària, en venia un altre.
Segons recull el prevere i president de l’AVEPRO, Armand Puig, al llibre Antoni Gaudí: vida i obra, un guàrdia civil es va interessar per l’home accidentat i es va fer càrrec de l’arquitecte fins que va ser ingressat a l’Hospital de la Santa Creu. “Aquell vellet de barba blanca i de vestit senzillíssim no portava cap documentació ni identificació”, explica Puig. D’entrada, per tant, no va ser reconegut. De fet, va ser així durant hores. Va ser després que la Sagrada Família detectés que l’arquitecte no tornava a dormir al temple quan es va iniciar una recerca que va acabar a l’Hospital de la Santa Creu. Van ser el mossèn Gil Parès i l’arquitecte ajudant Domènec Sugranyes els que el van acabar identificant. Antoni Gaudí acabaria morint tres dies després: el 10 de juny del 1926.
El programa Objectiu Sagrada Família
Coincidint amb l’efemèride, un equip de betevé ha elaborat el programa de producció pròpia Objectiu Sagrada Família, que ja s’ha emès, i que es pot recuperar al web de betevé i a YouTube. Vuit capítols i una taula rodona en els quals s’aborden el passat, el present i el futur del monument més visitat d’Espanya, per davant de l’Alhambra o el Museu del Prado. La Sagrada Família des de tots els angles, amb imatges espectaculars i prop d’una quarantena d’entrevistes als experts més destacats en arquitectura, teologia o història, així com als escultors i artesans que hi han treballat per fer possible l’obra magna d’Antoni Gaudí.
