Convertir una paret mitgera en una façana amb llum, balcons i vegetació, a cada districte. Una iniciativa, impulsada per la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, que vol servir d’exemple i incentivar les comunitats de veïns perquè s’animin a fer el pas. El pla de mitgeres no és nou, fa 35 anys que funciona i ofereix subvencions obertes tot l’any perquè els veïns puguin fer aquest tipus d’intervencions. “Sovint no n’hi ha prou demanda. Sabem que és complex posar-se d’acord i fer obres a casa, però val molt la pena. Per això hem volgut posar aquest projecte al centre de la capitalitat”, recorda Anna Ramos, directora de la Fundació Mies Van der Rohe, que és també l’oficina tècnica de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura.
A Sants- Montjuïc, el projecte Golden Getaway és un dels projectes més emblemàtics que hem explicat a l’Infobarris. No és l’únic, perquè al llarg d’aquest 2026 s’iniciaran les obres a parets mitgeres de tots els districtes de la ciutat. L’objectiu és tenir-les enllestides el 2027. Mentre es construeixen es faran exposicions al carrer per ajudar a explicar a la ciutadania el que s’està fent.
De paret mitgera a façana amb finestres i balcons
L’arquitecte responsable del projecte de Sants-Montjuïc, Pepe Lacruz Vela, explica a l’Infobarris que la seva proposta per a les dues parets del Jardí de Francesc Maclans i Girvès és força cridanera i complexa. Destaca que la iniciativa ha tingut una molt bona acceptació per part de la comunitat de veïns. Una de les dues mitgeres ha superat, fins i tot, les expectatives inicials. “Té més balcons dels que vam dissenyar en un inici. A mesura que el projecte ja avançat hem passat a tenir 10 balcons i dues obertures“, assenyala l’arquitecte. L’altra no ha tingut tanta participació, però el balanç és positiu.
La intervenció juga amb peces de ceràmica d’inspiració mediterrània, de color groc mostassa. Sobre la bases s’hi instal·larà una malla metàl·lica que permet el creixement lliure de vegetació. Els balcons, que cada veí decideix obrir i amb quines dimensions, transformen la paret en façana. “Hi ha veïns que han optat per tenir diverses obertures. Alguns obren la cuina: d’altres, el saló, o d’altres, espais”, explica Lacruz. El projecte incorpora també elements de biodiversitat com ara nius per a aus protegides i, fins i tot, un hotel de sargantanes. L’arquitecte explica que, abans de qualsevol intervenció, es fan estudis estructurals per garantir-ne la seguretat.
Un ampli programa de subvencions
El Pla de mitgeres té un sistema de subvencions molt ampli que vol facilitar a les comunitats de veïns la decisió de transformar les parets. Les ajudes cobreixen una part important del cost total de l’obra. El programa té dues línies principals d’ajuts. La primer està pensada per a actuacions que combinen la integració paisatgística i la millora de l’aïllament tèrmic. En aquest casos es pot arribar a cobrir-ne el 30 %, amb un màxim de 30.000 euros. La segona inclou afegir-ne finestres, balconeres, balcons o obertures a la planta baixa. En aquest cas, la subvenció pot arribar fins al 50 % del cost, amb un topall de 70.000 euros.
A aquests imports s’hi poden sumar increments addicionals si el projecte inclou elements que milloren la sostenibilitat o la qualitat urbana. Per exemple, si s’hi instal·len plaques fotovoltaiques el percentatge i el topall s’incrementen en un 10 % respectivament. El mateix passa en el cas de mitgeres amb celoberts esventats, que tenen obertura directa a través de la paret.
Una intervenció per a cada districte
Anna Ramos, directora de la Fundació Mies Van der Rohe i responsable de l’oficina tècnica, destaca que cada districte tindrà la seva mitgera transformada el 2027, com a resultat d’un concurs internacional d’idees per a joves arquitectes organitzat amb la Unió Internacional d’Arquitectes i la Unesco.
El de Sants-Montjuïc, assenyala, va ser una de les grans apostes del jurat. La resta de districte presenten solucions molt variades: algunes de més sòbries, com la que hi haurà a la travessera de les Corts; d’altres ,amb colors molt blaus, com la de Sarrià – Sant Gervasi; d’altres, amb sistemes de terra trepitjada que recuperen tècniques ancestrals, i d’altres de molt visibles, com la del Parc Lineal de la Sagrera.
