El curs judicial arrenca aquest 2026 amb un repte que a Barcelona esdevé majúscul. L’entrada en vigor arreu de l’estat de la 3a i definitiva fase de la Llei orgànica d’eficiència de la justícia suposa que tot i alhora res no canvia d’un dia a l’altre per a jutges, fiscals, advocats i procuradors, i per a un gruix també important de funcionaris. Diem tot, perquè els jutjats tal com els coneixíem desapareixen. I, al mateix temps, diem res, perquè a la ciutadania no li repercutiran les modificacions organitzatives implementades. Això ara, perquè sí que s’espera que a la llarga se’n beneficiï. De fet, el nou model que s’imposa per llei busca distribuir millor la càrrega de feina, de manera que s’agilitin tràmits i la gent percebi progressivament que s’escurcen els temps de resposta quan ha d’acudir a la justícia.
Es creen els tribunals d’instància
Aquesta reforma del sistema judicial —la més important feta en les darreres quatre dècades— ha implicat passar dels jutjats unipersonals de tota la vida als anomenats tribunals d’instància —un per a cada partit judicial, com Barcelona—, on s’agrupen les diferents seccions especialitzades (penal, civil, família, mercantil…). Degut a la complexitat de tot plegat, la implantació a la capital catalana de la nova llei —aquí es concentra el 35 % de l’activitat judicial de Catalunya— serà progressiva. “No serà idíl·lic de la nit al dia”, ha admès el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. “Serà un procés gradual, i particularment a Barcelona”.
Cal tenir en compte que es redefineixen llocs de treball que afecten milers de funcionaris i l’adequació de nous espais es fa sense alterar el dia a dia de la Ciutat de la Justícia. Un exemple d’això és la posada en funcionament del Servei Comú General, el Servei Comú de Tramitació i el Servei Comú d’Execució, nous centres dirigits per lletrats de l’Administració des d’on es pretén repartir de forma més eficient tota la feina que es genera de portes endins entre els diversos estaments: el flamant Tribunal d’Instància de Barcelona, l’Audiència de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En paral·lel, s’està canviant la senyalística.
Falten jutges i personal
Es tracta, amb tot, d’una revolució no exempta de crítiques. Escoltant què diuen tant la degana dels jutjats de Barcelona, Cristina Ferrando, com la degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo, la sensació és que no tot són flors i violes, i que sense més jutges i personal l’aposta no sortirà bé. Segons Ferrando, “no depèn només de l’agilitat en la tramitació, sinó que es pugui celebrar la vista i dictar sentència en el menor temps possible, i perquè això sigui possible fan falta jutges”. En la mateixa línia, Vallejo augura que “serà impossible implementar la llei mentre la jurisdicció penal estigui sense digitalitzar”. També creu que per fer front als 110.000 expedients civils que hi ha actualment en marxa a Barcelona, “calen més jutges, sí, però també més personal”.
Una altra de les novetats amb el nou text és que els jutjats de violència sobre la dona passen a assumir des d’ara tots els casos d’agressions masclistes. Per tant, no només aquells en què la denúncia recau sobre la parella o exparella.
