Els canvis en la renovació de mobiliari urbà a la plaça de la Vila de Madrid volen anar més enllà que un simple rentat de cara. El districte de Ciutat Vella ha iniciat aquest dies els treballs per substituir les baranes que envolten la necròpolis romana. Una actuació que es presenta com un primer pas d’una estratègia per recuperar aquest espai com a plaça d’estada, convivència i vida veïnal.
Les obres afecten els 120 metres lineals de la passarel·la i de la fossa perimetral de la via sepulcral romana. Les baranes anteriors de vidre laminat, molt deteriorades pel pas del temps i vulnerables als actes vandàlics, es reemplacen per unes de fabricades amb acer corten, en coherència amb la resta d’elements de la plaça. Un disseny que garanteix la seguretat sense renunciar a la visibilitat sobre el conjunt arqueològic, un dels principals valors patrimonials de la plaça.

Una plaça que molts eviten creuar
Més enllà de la millora tècnica, l’Ajuntament vol emmarcar l’actuació dins una estratègia urbana per a Ciutat Vella. Segons explica a l’Infobarris el comissionat del Pacte per Ciutat Vella, Ivan Pera, l’objectiu és intervenir en espais que han quedat especialment castigats per la pressió turística i determinades dinàmiques incíviques per reconnectar-los amb el barri. En aquest sentit, destaca que la substitució de les baranes és “un petit canvi” però que contribueix a dignificar l’entorn i reivindicar el patrimoni històric de la plaça.
Aquesta intervenció arriba després d’anys de queixes veïnals i comercials per problemes de brutícia, degradació i usos inapropiats de l’espai. Els veïnat ha denunciat reiteradament la presència d’activitats incíviques a l’entorn de la necròpolis. Una situació que ha fet que molts ciutadans evitin creuar la plaça i a desconnectar progressivament l’espai de la vida quotidiana del barri.

Transformar un lloc de pas en un espai de relació
Precisament, per revertir aquesta situació, l’Ajuntament defensa una estratègia que combina les transformacions urbanístiques amb la dinamització social de l’espai. L’objectiu és que la plaça recuperi la funció de punt de trobada i convivència, amb activitats impulsades per entitats, equipaments i col·lectius veïnals.
Un dels agents implicats en aquest procés és l’Ateneu Barcelonès, que té la seu a tocar de la plaça. La institució cultural fa temps que treballa per traslladar part de la seva activitat a l’espai públic amb propostes com ara les partides d’escacs. El gerent de l’Ateneu Barcelonès, Oriol Bota, defensa que la cultura pot ser una eina per recuperar la plaça i transformar-la de lloc de pas a un espais de relació.

Necessitat de redissenyar el conjunt de la plaça
Des de l’Ateneu valoren positivament la substitució de les baranes per dignificar un entorn que havia entrat en una fase de degradació visible. Ara bé, assenyalen que cal repensar també el conjunt de la plaça de la Vila de Madrid. Una opinió que comparteixen amb veïns, comerciants i entitats. “A la llarga sí que hi ha una cosa que ens demanen: haurem de pensar més a fons la reformulació de tota la plaça, no només les baranes, però això ja és un pas superior”, comenta el comissionat del Pacte per Ciutat Vella.
Insalubritat per les malalties, insectes etc que ataquen els plataners del barri del Poblenou entre el Cementiri de l'Est /Pere IV