Afegeix betevé com a font preferidaLa mort d’un menor a trets al Parc de la Pegaso ha posat el focus sobre les bandes juvenils, després que la consellera d’Interior, Núria Parlon, apuntés que el fet podria emmarcar-se en un “enfrontament entre bandes”. L’incident arriba pocs mesos després que el govern municipal acceptés que a Barcelona hi ha un repunt d’aquestes agrupacions violentes i delinqüencials.
Amb tot, hi ha motius per alarmar-se? Segons l’exmembre dels Latin Kings i investigadora de la Universitat Pompeu Fabra, Mariah Oliver, no. Ara bé, alhora demana tractar el problema com si fos alarmant, abans que ho sigui realment.
Discursos reaccionaris
Per a Oliver, la falta de prevenció és un dels motius que hi ha al darrere de l’augment de les bandes juvenils. Tot i que defensa que Catalunya “va ser un exemple de bona pràctica” amb les polítiques de mediació i integració impulsades a principis dels 2000, que van aconseguir “apagar el conflicte i la violència”, lamenta que aquest model no ha tingut continuïtat.
“Com que es va considerar el problema resolt, no s’ha aprofitat aquest temps en què ha baixat la conflictivitat per fer estratègies vertaderament preventives des del camp de l’educació o el treball social”, diu. En paral·lel, alerta, tenen un fort impacte les xarxes socials i el discurs masclista reaccionari que s’hi difon.
“Hi ha un model de masculinitat pel qual molts joves se senten atrets: un home fatxenda, que ha de dominar l’espai en què es troba o que ha de ser respectat per la resta. Consideren que poden semblar-se a aquesta figura entrant a una banda”, explica l’experta.
Viure entre crisis
També hi té a veure, assegura, el fet que els joves que ara poden començar a integrar-se en una d’aquestes agrupacions han viscut marcats per diverses crisis, com la bombolla immobiliària o la de la covid-19.
“No tenen esperança, no veuen futur. I quan no veus futur, és molt més fàcil que et deixis convèncer per qualsevol que t’ofereixi, ni que sigui, una mica de prestigi social“. De fet, Oliver explica que molts cops els menors no són captats, “no se’ls menja el cap”, sinó que són ells els que se senten atrets pel que la banda ofereix.
Erradicar les bandes a través de l’educació
Oliver admet que aquesta problemàtica “no s’arregla d’un dia a l’altre”. Per això, considera que s’han de fer polítiques públiques a de mitjà a llarg termini basades en la prevenció. Per exemple, proposa que aquestes polítiques s’apliquin al sistema educatiu, perquè és l’única manera d’accedir a tots els joves que potencialment podrien acabar en una banda.
Per a ella, però, no és un bon exemple la prova pilot que Interior vol implantar perquè hi hagi agents de paisà dels Mossos d’Esquadra a les escoles. “Trenca la relació entre estudiants i professors, que en molts casos són amb qui més confiança poden tenir, perquè saben que tenen un policia a dins”, alerta.
En lloc d’això, fa una crida a formar els professors. Basant-se en la seva experiència, demana que es parli amb sinceritat amb els alumnes per explicar-los què és el que realment es trobaran en una banda, així com que se’ls escolti. “S’ha de validar el que senten, perquè molts cops, formar part d’una banda es torna en una qüestió identitària i emocional“.
El component nacional
Tot i que habitualment se’ls ha conegut com a bandes llatines, Oliver alerta que el component nacional ja no és l’únic que porta els joves a formar-ne part. “Ara hi ha espanyols o del nord d’Àfrica”, explica. Això és, apunta, perquè els nois ja no entren en aquestes agrupacions únicament buscant protecció i sentir-se més a prop de les seves arrels, que eren els motius principals abans.
“Ara busquen una comunitat que tingui cert prestigi en el seu context social i que els serveixi per reivindicar-se com a agents reconeguts en aquesta comunitat, fins i tot a través de la violència”, assenyala.
