Escolta aquesta notícia

Els delictes a la ciutat de Barcelona continuen a la baixa. Durant els primers mesos del 2026 —de gener a juny— s’han produït un 11,2 % menys de fets que el mateix període al 2025. A Catalunya, aquest descens ha estat menor, d’un 8,1 %, i la xifra global se situa un 12 % per sota dels nivells de fa una dècada. Són les dades principals que s’han donat a conèixer aquest dilluns, durant la Junta Local de Seguretat, que s’ha celebrat amb la presència dels responsables policials i polítics dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana, i que, segons l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, evidencien que “es va pel bon camí”.

Baixen un 11,2 % els delictes a Barcelona: menys furts i incidents amb armes blanques | agressions, agressions sexuals, delictes, Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra

En concret, i entre les dades més rellevants, hi ha una reducció dels incidents amb armes blanques tot i l’increment que es va detectar a la ciutat a principis del 2026. En aquest sentit, els Mossos d’Esquadra constaten que els dispositius policials que hi ha desplegats a la ciutat —com el pla Daga— han contribuït a disminuir aquests episodis en un 20,9 % respecte al mateix període de l’any anterior. En paral·lel, també han caigut els furts en un 21 %, “una dada espectacular” segons l’alcalde.

“Cal fer fora la gentussa”

Ara bé, els presents a la compareixença han deixat clar que tot i unes dades positives, “no es vol defugir del debat” sobre la irrupció de les armes de foc a Barcelona. De fet, dels nou homicidis registrats durant l’any 2026 a la ciutat, quatre han estat tirotejos i, d’aquests últims, tres estan vinculats al crim organitzat. De les nou investigacions, cinc s’han resolt amb la detenció dels presumptes autors mentre que la resta d’investigacions continuen obertes.

Segons la policia, l’augment d’aquest tipus de violència respon a l’increment de conflictivitat en entorns criminals i a la presència en augment d’armes de foc en els nivells més baixos de les xarxes del narcotràfic, però també es considera que, en cap cas, constitueix un tipus de violència estructural ni arrelada a Barcelona.

Tot i això, l’alcalde i la consellera d’Interior, Núria Parlon, han insistit que cal seguir treballant per posar fi a aquests incidents i que “cal fer fora aquesta gentussa de la ciutat perquè no es converteixi en un camp de batalla”. En aquest sentit, asseguren que s’és a temps de frenar-ho, però que cal ser “proactius en la prevenció i també en les reformes legislatives”. La consellera ha remarcat que es tracta d’una “activitat minoritària”, però ha admès que “té un impacte important”.

Cau la multireincidència

Els delictes associats a la multireincidència també s’han reduït en aquest període, concretament en un 15,9 % respecte a la mateixa etapa de l’any passat, i els Mossos d’Esquadra atribueixen aquest descens al desplegament del pla Kanpai. En aquest marc, la policia catalana ha identificat 2.190 delinqüents amb alt risc de persistència (DARP) vinculats a l’activitat delinqüencial a Barcelona i que acumulen 6.276 delictes patrimonials a Catalunya. D’aquests, 771 ja figuraven com a multireincidents en el semestre anterior i 1.419 s’hi han afegit.

Paral·lelament, 2.023 DARP han deixat de ser actius durant el 2026. Ara bé, les dades evidencien una major intensitat delictiva entre els autors persistents (DARP que ja constaven de períodes anteriors) malgrat representar un col·lectiu més reduït. Els delinqüents persistents concentren 3.372 fets delictius per sobre dels 2.904 comesos pels nous DARPS.

En aquest sentit, els Mossos han remarcat que l’increment respecte a les dades presentades fa un any respon al canvi metodològic i a la nova manera d’identificar aquests delinqüents, i no a un augment real del fenomen. Aquest canvi es basa en dos aspectes: el canvi de nomenclatura del que fins aleshores eren multidetinguts, que ara també s’inclouen als DARP, i la homogeneïtzació dels fenomen dels DARP arreu de Catalunya.

Menys agressions sexuals

Les agressions sexuals, en termes genèrics, s’han reduït un 9,4 %. Ara bé, mentre que en l’àmbit de la violència de gènere el descens és del 13,8 %, hi ha hagut un augment del 52,4 % en l’àmbit domèstic.
En aquest sentit, la Guàrdia Urbana ha efectuat 340 atencions, ha tramitat 114 peticions de protecció, de les quals se n’han concedit el 39 %, i s’han dut a terme 18 derivacions a serveis habitacionals d’urgència. El 13 % de les dones ateses estaven acompanyades de menors.

L’oposició no vol cofoisme

Els grups de l’oposició a l’Ajuntament han reaccionat a totes aquestes dades. Jordi Martí (Junts) diu que “amb estadístiques i autofelicitacions no es recupera la confiança dels ciutadans” i critica que, “amb 9 homicidis consumats aquest any, Collboni i Parlon només s’han volgut fixar en les dades positives”. En la mateixa línia, Carol Recio (BComú) apunta que “aquests homicidis greus han de preocupar el govern i la ciutat” i que “no ho podem normalitzar“. Precisament Jordi Coronas (ERC) demana “no caure en el cofoisme” perquè, assegura, “ens preocupa l’increment de delictes greus relacionat amb les armes de foc i el tràfic de drogues“. Tanmateix, Daniel Sirera (PP) diu: “Collboni no pot vendre com un èxit que un de cada tres barcelonins sigui víctima d’un delicte”.