En aquest escenari es va produir l'última baralla entre bandes a la ciutat. Va ser el 24 d'agost, quan dos grups rivals van enfrontar-se pel control del territori. El balanç va ser-ne d'un ferit per arma blanca, nou detinguts i dues persones imputades. Es tractava d'una baralla planificada amb antelació, un fet cada cop menys habitual a Barcelona. JOSEP MARIA LAHOSA, director de Serveis de prevenció de l'Ajuntament "No tenim la dimensió territorial. La segregació per barris, el barri llatí o el barri xinès..., aquí no es produeix. Les ciutats mediterrànies són ciutats de barreja i això és un element importantíssim en termes de prevenció del conflicte." Han passat 10 anys des de l'assassinat de Ronny Tapias, el cas que va disparar l'alarma sobre les bandes llatinoamericanes. Amb el temps, la majoria d'aquests grups s'han anat transformant. N'ha augmentat, per exemple, l'edat dels integrants i se n'ha diversificat l'origen. I a poc a poc han anat abandonant l'activitat violenta. El canvi s'explica, en part, perquè hi ha menys immigració; però, sobretot, per tasca de prevenció que s'ha fet des de diverses institucions i per la pressió policial. JORDI DOMÈNECH, cap de l'Àrea central d'investigació de persones "Per evitar que es produeixin, sobretot les baralles que són les 'caídas', les programades, intentem anar no només a buscar els autors materials sinó les persones que han ordenat aquesta caiguda, els caps d'aquestes bandes." Tot i això, també hi ha grups que han fet un gir en una altra direcció. Alguns han desplaçat l'activitat al crim organitzat. Són bandes com els Black Panthers, desarticulada a principis d'any. Procuren no implicar-se en baralles de carrer i se centren, per exemple, en el tràfic de drogues.

La darrera víctima mortal que hi va haver a la ciutat a causa de la violència entre bandes es va produir fa més d’un any al Parc de Monterols, al  districte de Sarrià – Sant Gervasi. Des de llavors, els incidents que hi ha hagut són menys greus, com la baralla tumultuària que hi va haver a Sant Andreu a finals d’agost, un incident planificat amb anterioritat per un dels grups participants.

Més enllà de les detencions que es van fer després de la baralla, els Mossos d’Esquadra van seguir la investigació amb l’objectiu d’atrapar els autors intel·lectuals dels fets, una pràctica habitual que s’emmarca en la nova estratègia adoptada per la policia i que es va saldar amb nou persones detingudes i dues d’imputades. Actuacions com aquesta, juntament amb les campanyes de conscienciació ciutadana, ha frenat l’auge d’aquestes bandes juvenils.

Menys adolescents que hi ingressin

Es calcula que a tot Catalunya hi ha uns 2.000 joves que formen part d’alguna banda, però els experts sostenen que cada cop hi ha menys adolescents que hi ingressen. A la feina feta per la policia, cal sumar-hi la feina feta des de perspectives molt diverses, sumant-hi els esforços de centres educatius, els serveis socials i els d’acollida d’immigrants. L’objectiu, segons explica el tècnic de Serveis de Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Lahosa, és “anticipar-nos al conflicte, no fer prevenció reactiva sinó anticipatòria”. La conseqüència ha estat un canvi en la manera d’actuar de les bandes, cada cop menys violentes, i també en el perfil dels seus integrants, cada vegada menys joves i de nacionalitats més diverses.

A l’altra banda de la balança, però, els Mossos d’Esquadra alerten que hi ha un nombre més reduït de bandes que han evolucionat en sentit invers i que es dediquen a activitats com el tràfic de drogues o els delictes patrimonials. Per fer-hi front, van crear el 2011 una unitat especialitzada en bandes juvenils i precisament va ser aquest grup el que va permetre desarticular els Black Panthers, considerats com una de les bandes més violentes.