L’advocada penalista Júlia Humet és del parer que “s’està avançant socialment” pel que fa a la lluita contra la violència masclista i que el discurs feminista “va calant” en el sistema judicial. I assenyala que això s’evidencia en sentències com la de l’Audiència que va condemnar Dani Alves a quatre anys de presó.

“La sentència de l’Audiència que va condemnar Dani Alves va ser exemplar perquè va fer pedagogia sobre el consentiment”
Júlia Humet, advocada penalista

Avenços en la lluita de la violència contra les dones

Segons Humet aquesta ressolució “fa pedagogia” sobre el consentiment i deixar clar, diu, que “el que importa són els fets i no el comportament de la víctima abans i després d’aquests”. I la compara amb la sentència de la Manada de fa set anys “en què un vot particular qüestionava que els fets fossin una agressió o un abús”. Dels avenços que s’estan produint per eradicar la violència masclista i la situació actual n’hem parlat al betevé directe amb l’advocada penalista Sònia Ricondo. A continuació pots consultar tota la conversa i les dades que ha compartit l’especialista en dret penal i de família.

La psicòloga Alba Alfageme assegura que els avenços dels feminismes “estan aconseguint visibilitzar les violències masclistes”. Alfageme es refereix tant a les denúncies formals, que “augmenten lentament” com a “infomals” a través de per exemple, del compte d’Instagram de la periodista Cristina Fallarás, en què les dones expliquen els seus relats de violència, especialment la sexual.

“Això també és trencar el silenci” diu la psicòloga i afegeix que amb aquests canals s’està aconseguint una pressió social que “fa que molts homes en situació de poder es vegin assenyalats” i d’aquesta manera, remarca, “s’aconsegueix enderrocar aquestes pràctiques violentes que han utilitzat històricament contra les dones”.

“Que la vergonya canviï de bàndol”

Segons Alfageme el cas de Gisèle Pericot, a qui el marit va violar al costat d’una cinquantena d’homes després de drogar-la, marca “un punt d’inflexió” ja que es trenquen perjudicis vinculats a les víctimes de violència sexual. Aquesta piscòloga explica que històricament ha recaigut sobre elles un estigma que feia que moltes dones no poguessin explicar el que els havia passat.

Tant Humet com Alfageme parlen de Gisèle Pericot com un “exemple de dignitat” i a qui se li “ha d’agrair eternament” que s’hagi exposat malgrat estar passant per un moment molt delicat al marge del procés judicial en el qual està immersa.

La denunciant de Saül Gordillo també ha sortit recentment als mitjans denunciant que són els agressors els qui han de tenir vergonya i no les dones que han patit agressions per part seva.

El repte de combatre els discursos de l’extrema dreta

L’advocada penalista Júlia Humet afirma que quan hi ha un avenç del feminisme això provoca una “reacció a aquests discursos” que va creixent i que troba nous canals com les xarxes socials i certs mitjans de comunicació generalistes.

Per Alba Alfageme s’estan normalitzant especialment entre els joves uns discursos amb missatges molt simples i carregats de perjudicis sobre la lluita feminista o l’avenç per la igualtat. Alfageme afegeix que aquests discursos connecten amb la socialització que hem tingut en el masclisme.

Creu que el repte és “com interpel·lem a aquests homes” perquè deixin de reproduir, diu, aquesta “masculinitat heternormativa hegemònica que ha utilitzat els seus privilegis per mantenir-se en aquesta situació de poder”.

Un altre dels reptes que assenyala la jurista Júlia Humet és la formació de tots els operadors jurídics (Mossos, forenses, advocats, entre d’altres) involucrats en el procediment de denúncia de violències masclistes. Humet creu que si no es té certa sensibilització pot perjudicar o fer més traumàtic el pas de la víctima per aquest procediment.

Humet reconeix que hi ha professionals de la judicatura sensibles a l’hora d’interrogar denunciants de violència masclista i d’altres que actuen just de la manera contrària.

Comparteix a: