El Vall d’Hebron Institut de Recerca i Atenció Primària treballen en un projecte europeu per transformar els models actuals de recollida de sang amb una nova tècnica menys invasiva, a través de microextraccions. L’objectiu és aconseguir alternatives als mètodes tradicionals per venopunció, per reduir la càrrega als centres mèdics, especialment en pacients que requereixen controls freqüents o que tenen dificultats per accedir als centres sanitaris.
Les microextraccions de sang permeten obtenir volums reduïts de sang, amb la possibilitat de fer-les, fora de l’hospital o del CAP o, fins i tot, des de casa.
El procediment en els primers pacients
Actualment, a Catalunya hi ha tres centres que hi participen, un dels quals, a Barcelona: el CAP de Sant Martí de Provençals. Aquí alguns pacients han començat amb la primera fase en què les infermeres fan una primera extracció tradicional per venopunció i dues microextraccions menys invasives a zones capil·lars —el braç i el dit. L’objectiu de l’estudi és assegurar que els resultats son vàlids i veure quina opció és més viable. Aquest procediment el repetiran en quatre ocasions i després serà el pacient qui realitzi el procés de microextracció a casa.
La infermera de família i adjunt de direcció del CAP Sant Martí de Provençals, Gemma López, apunta que aquesta tècnica pot millorar molt l’experiència dels pacients: “Amb educació i formació dels pacients en l’ús del dispositiu, pot contribuir a millorar la seva experiència i el seguiment de les seves patologies“.
“De la teoria a la validació “
En aquests moments, l’estudi, anomenat Project-COMFORT, es troba en fase clínica per tal de validar en condicions reals els dispositius, els resultats i també els procediments: “Passem de la teoria a la validació tècnica”, apunta la cap del servei de Bioquímica del Vall d’Hebron, Rosa Ferrer. “Hem de veure com aquestes eines poden encaixar en els sistemes de salut sense perdre rigor ni qualitat diagnòstica“, explica.
En aquest sentit, l’investigador principal, el doctor Simó Schwarts Jr, apunta que és essencial valorar si el sistema logístic sanitari permet la seva aplicació en el dia a dia, ja sigui portant la mostra a un CAP proper o, “idealment, que el sistema sanitari reculli les mostres a casa”.
