“Barcelona està sola i no pot assumir-ho tot”.

D’aquesta manera resumeix Ignasi Calbó, el responsable del pla Barcelona, ciutat refugi, com l’Ajuntament fa front l’arribada de persones migrades a la ciutat. Calbó ha denunciat que la competència en l’acollida és de la Generalitat i ha explicat que “si es un tema de país, tothom hi ha de fer-hi alguna cosa.

En la mateixa línia, el tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha fet una crida a la Generalitat, perquè “passi de les bones intencions a la política de fets”, i a la resta de municipis de l’àrea metropolitana, perquè “ens acompanyin, no ens deixin sols”.

Calbó ha explicat a betevé que cada dia arriba a Barcelona un o dos autobusos de la Creu Roja amb persones migrades. La majoria travessen la frontera i la Policia Nacional els envia a ciutats com Barcelona, Madrid o Bilbao de forma aleatòria. En el cas de Barcelona, Calbó ha explicat que l’Ajuntament està obrint places perquè passin la nit en equipaments municipals o en pensions. Ha assegurat que el govern municipal ja ha destinat més de sis milions d’euros a donar acollida a aquestes persones i ha advertit que “els recursos són finits”.

Són declaracions que ha fet a una taula rodona del programa ‘El matí de Barcelona’, de betevé, en què també ha participat Eulàlia Tort, de Càritas Barcelona. Ha enunciat que “el sistema estatal no està preparat” per donar respostes a les persones migrades i ha criticat que “ha fracassat tant l’acollida com la posterior integració”. Calbó ha afegit que el sistema és obsolet i que no dona prou garanties als refugiats i ha criticat que es va actuant “a cop d’emergències”.

Les entitats demanen revisar el sistema d’asil

Per part de de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Pascal Coissard, ha demanat obrir vies segures per l’arribada de refugiats i ha plantejat poder sol·licitar l’asil des de les ambaixades dels països per evitar “haver de passar per centres de retenció de països que no garanteixen els drets humans més fonamentals”.

També Adriana Ribas, coordinadora d‘Aministia Internacional, s’ha sumat a la crida per buscar “vies legals i humanitàries perquè la gent no hagi de pujar a una barca”. Amnistia Internacional ha alertat també com a Europa s’estan començant a aplicar “polítiques basades en l’odi i la retòrica de Trump als Estats Units”.