La tendència a l’alça en el nombre de persones que dormen als carrers de Barcelona és preocupant. Segons el darrer recompte de l’Ajuntament del mes de maig, 1.505 persones dormen al ras i això suposa un 20 % més de ciutadans sense llar, respecte als 1.245 que hi havia un any enrere. De retruc, hi ha més assentaments i quan l’Ajuntament els desallotja es reubiquen en altres espais de la ciutat.
Creix l’assentament de Joan Miró
Un dels assentaments que ha crescut darrerament és el del Parc de Joan Miró. Allà, un grup de persones hi fan nit, hi cuinen, es dutxen com poden en una font, acumulen ferralla i alguns hi dormen en tendes de campanya. En alguns casos són persones que abans estaven instal·lades al Parc de l’Estació del Nord i que el 18 d’agost van ser desallotjades per la Guàrdia Urbana. A l’altre extrem de la ciutat, també hi ha un grup de persones que dormen amb mantes al Parc del Turó de la Peira des de fa setmanes. I aquest dos no són exemples aïllats.
Desallotjaments quan hi ha problemes de convivència
Els desmantellaments dels assentaments per part de l’Ajuntament també estan a l’ordre del dia. En el darrer any n’hi ha hagut un grapat com el de la Torre del Fang, a la Sagrera, o el d’una antiga benzinera del Poblenou. En canvi, però, al Parc de la Ciutadella, hi ha desenes de persones acampades des de fa mesos. Segons el consistori, el criteri d’actuació ve marcat per l’observació dels equips de prevenció dels districtes, la Guàrdia Urbana, els tècnics de Serveis Socials i, fins i tot, els equips de neteja. Aquests equips estan pendents de les dinàmiques que es produeixen en l’espai públic i, quan s’hi detecta un problema de convivència, el consistori en valora el desallotjament. Posteriorment, es fa un acompanyament de les persones que viuen al carrer, però hi ha casos en què no volen l’ajuda municipal.
Arrels creu que els desallotjaments són ineficaços
Els desallotjaments, però, no sempre tenen el resultat i moltes persones que viuen al carrer prefereixen buscar un altre racó de la ciutat on viure. Segons Guillem Fernández, cap d’Incidència d’Arrels Fundació, “la política que s’està fent amb aquests dispositius policials i de neteja és una política ineficient en el sentit que desplaça les persones d’un lloc a l’altre. Hauríem de preguntar-nos què se’ls està oferint perquè no acceptin”. Per la seva banda, des del consistori insisteixen que la qüestió s’ha d’abordar entre totes les administracions i apunten que cada any es dediquen 50 milions d’euros a polítiques per tractar el sensellarisme.
