La pràctica dels llançaments oberts augmenta i ho demostren les dades a què ha tingut accés betevé. Es tracta de desnonaments, jurídicament anomenats llançaments, en què la data no es concreta: es poden produir en qualsevol dia i hora dins d’un termini ampli de temps. A Barcelona el 2018 se’n van executar 50 d’aquest tipus, i des que ha començat el 2019, la xifra ja arriba a 34. Això vol dir que l’any passat se’n van fer efectius uns quatre al mes, i enguany la mitjana ha pujat a cinc mensuals.
La teoria i la pràctica… concorden?
Que hi hagi llançaments sense data fixada xoca, segons les entitats veïnals i socials, amb la darrera reforma de la llei d’enjudiciament civil, que estableix que cal marcar el dia i l’hora exactes d’execució. Ara bé, té una explicació: la sala del govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que la norma només fa referència a la primera ordre de llançament, i no a les següents que s’emeten en cas que el primer s’hagi suspès.
Per donar empara als magistrats, la junta de jutges de primera instància de Barcelona es va posicionar sobre la qüestió i va avalar-los. Roberto Garcia Ceniceros, membre de la sala de govern del TSJC i també de la junta, reconeix que podria haver-hi una escletxa legal, però argumenta que, tot i considerar-los “una mesura excepcional”, els desnonaments oberts fets de manera “prudent, consensuada i pautada” permeten fer efectiva l’ordre sense aplicar la força.
Les dades també ho demostren, perquè molts dels llançaments tancats no prosperen. L’any passat se’n van acordar 4.034, però se’n van suspendre més de la meitat, en part perquè la ciutadania s’organitza per aturar-los. “El que no pot ser és incrementar les tasques dels cossos de seguretat, mitjançant antiavalots o figures semblants”, afirma.
La plataforma contra els desnonaments oberts demana “més sensibilitat”
El magistrat Ceniceros assegura que els llançaments oberts no vulneren drets perquè els desnonats ja s’han pogut defensar, diu, al llarg del procés judicial. Un procés que la plataforma Prou Desnonaments Oberts creu que no té prou garanties: “No permet una oposició; amb un sol impagament ja es pot executar. No hi ha criteris de proporcionalitat”, explica Irene Escorihuela, membre de l’entitat.
Per això, des de la plataforma demanen més sensibilitat per part del poder judicial. “No és simptomàtic que la gent s’organitzi tant, vol dir que la situació a la ciutat de Barcelona és extrema“, sentencia Escorihuela. Tots coincideixen, això sí, que bona part del problema té origen en la falta de recursos de l’administració per donar solucions habitacionals i, sobretot, fer-ho a temps.
Ara bé, mentrestant qui decideix sobre cada cas concret és el poder judicial que espera que el recurs que es va interposar al Tribunal Constitucional per un cas d’una família de Barcelona marqui perfil sobre els desnonaments oberts i estableixi jurisprudència.
