L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, arribant a l'Audiència Nacional el 10 de febrer del 2016

(ACN) El titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha acordat l’obertura de judici oral contra l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, els seus set fills i 11 persones més. Entre aquestes persones hi ha l’exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironés, i els empresaris Luis Delso, Carles Sumarroca i Carles Vilarrubí. El judici serà pels delictes d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, contra la hisenda pública i frustració de l’execució.

En la interlocutòria, Pedraz requereix al primogènit dels Pujol que, en 10 dies, dipositi set milions i mig d’euros. A Mercè Gironés li demana 400.000 euros per la possible responsabilitat civil dels delictes fiscals. El jutge ratifica la situació de llibertat dels acusats i explica que no hi ha la necessitat d’assegurar la seva presència a les sessions de judici oral amb una situació diferent de la que han mantingut durant el procés. Això inclou deixar constància del domicili a Espanya i l’obligació de comparèixer a les citacions judicials que calguin.

L’escrit concedeix el termini d’un mes als acusats perquè presentin els seus escrits de defensa i inclou els escrits d’acusació de la Fiscalia Anticorrupció, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació representada per Grand Tibidabo, SA, en què s’indiquen els delictes i les penes de presó sol·licitades per als acusats. La fiscalia demana nou anys per a l’expresident per associació il·lícita i blanqueig de capitals i entre vuit i 29 anys per als set fills i Mercè Gironés.

En canvi, l’Advocacia de l’Estat només acusa el fill gran, a qui demana 25 anys de presó; a Josep Pujol Ferrusola, per qui demana quatre anys i mig, i a l’exdona de Jordi Pujol Ferrusola, per qui demana 17 anys. També demana 7,7 milions d’euros al primogènit per cinc delictes fiscals.

Presumpte organització criminal

El 16 de juny del 2020, l’instructor anterior d’aquesta causa va proposar jutjar els membres de la família Pujol Ferrusola per formar una organització criminal que, aprofitant la seva posició privilegiada d’ascendència en la vida política, social i econòmica catalana durant dècades, va acumular un patrimoni desmesurat directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d’activitats corruptes.

En aquest procediment també s’ha investigat empresaris que presumptament van realitzar pagaments milionaris a la família, segons explicava José de la Mata en el seu escrit, dissimulats sota estructures societàries més o menys sofisticades i utilitzant diferents paradisos fiscals i fórmules contractuals. Tots aquests contractes simulats trobaven la seva contraprestació en l’exercici d’influències concretes per part de la família Pujol Ferrusola en adjudicacions, canvis de qualificació urbanística o adjudicació de concessions, entre d’altres.