Després de més de dos anys d’investigació, l’Ajuntament de Barcelona ha quedat fora de la investigació de les càrregues del referèndum de l’1 d’octubre. L’Audiència de Barcelona ho ha notificat aquest dijous a primera hora de la tarda als advocats del consistori, que exercien d’acusació popular en la causa.

El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, ha valorat l’expulsió com “una molt mala notícia” i ha remarcat que si no fos pel consistori, “la causa estaria tancada perquè l’Ajuntament l’exerceix en substitució de la fiscalia”, a qui ha acusat d'”obstruir la justícia” en aquesta investigació.

L’expulsió prové d’una petició de l’Advocacia de l’Estat, a la qual també es va adherir la fiscalia. Primer ho van sol·licitar al jutge instructor número 7 de Barcelona amb dos arguments: d’una banda, que el consistori “no és ni l’ofès ni el perjudicat” pels fets que s’investiguen i, de l’altra, que la Carta Municipal no l’habilita per personar-se com a acusació popular.

El mes de maig, el jutge va desestimar l’expulsió. Segons el magistrat, l’impacte mediàtic de l’1-O va ser “indubtable” i, basant-se en això, segons va apuntar, es pot aplicar la Carta Municipal ja que va existir un “evident malmetement de la imatge internacional de la ciutat”. A més, el titular del jutjat va subratllar que els fets de l’1 d’octubre van suposar l’existència a Barcelona “d’unes 300 persones lesionades en major o menor entitat, així com uns 30 agents de policia”.

Davant la negativa, l’Advocacia de l’Estat va recórrer contra la petició a l’Audiència de Barcelona i aquest dijous s’ha anunciat l’expulsió. La intenció del consistori és presentar un recurs contra aquesta resolució. Però mentre no es resolgui, l’Ajuntament deixa de ser part de la causa.

L’element de discòrdia: la Carta Municipal

El clau és si la Carta Municipal habilita l’Ajuntament per ser acusació popular d’una causa judicial. L’Advocacia de l’Estat i la fiscalia creuen que no i en la interlocutòria d’aquest dijous l’Audiència ho ha corroborat. Considera que la Carta “no menciona expressament l’acció penal, sinó que només fa referència als deures genèrics de l’Administració“.

En aquesta línia, Serra ha denunciat que el partit d’ultradreta Vox hagi pogut ser acusació popular en el judici del procés i ara el consistori no pugui ser part de la investigació de les càrregues l’1-O.

El paper de l’Ajuntament

Al llarg d’aquests dos anys d’investigació, el jutge ha pres declaració a diversos agents de la Policia Nacional que van intervenir a 27 escoles de la ciutat. En total, n’investiga una cinquantena pels delictes de lesions, danys, coaccions, desordres públics comesos per funcionari públic i per delictes contra els drets individuals.

Durant la instrucció, l’Ajuntament, juntament amb la resta d’acusacions, ha tingut un paper molt actiu, ja que ha fet diverses peticions al jutge. Per exemple, identificar els agents de la Brigada d’Informació o bé demanar detalls sobre la cadena de comandament que va ordenar les càrregues. També ha tingut un paper important en la reobertura d’investigacions que en un primer moment el jutge va guardar al calaix, com ara la intervenció a les escoles Jaume Balmes, Víctor Català i Marenostrum i al Departament d’Ensenyament o bé als centres Mas Casanovas i Infant Jesús.

Entre els agents investigats, hi ha agents, sotsinspectors, inspectors i inspectors en cap. Els últims han declarat justament aquest dijous al matí i segons fonts jurídiques han declarat que van rebre ordres d’intervenir abans que obrissin les escoles, una declaració que contradiu el secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto.