L’Audiència de Barcelona ha absolt l’activista de la Casa de Cádiz —un local ocupat per a persones sense llar— del presumpte delicte d’abusos sexuals. El tribunal de la secció segona considera que el relat del menor no acompanyat que va denunciar els fets i que vivia al local és “incoherent” i entra “en contradicció” amb el d’altres testimonis que també hi residien.
Segons la sentència, a la qual ha tingut accés l’agència EFE, el tribunal veu que al testimoni del menor extutelat li “manca per complet la versemblança que pogués justificar l’atribució, a l’acusat, de l’autoria de delictes tan greus com els que se li imputen”. La sentència —es pot recórrer al TSJC— assenyala que el relat de la suposada víctima es caracteritza per “una palesa incoherència interna” i entra “en franca contradicció amb el que han declarat per altres testimonis”.
A remolc de la denúncia contra l’activista, que acaba ara amb l’absolució, també es van denunciar altres possibles casos d’abusos sexuals al refugi per a persones sense sostre, poc després que l’activista s’entregués als Mossos d’Esquadra.
Un activista polèmic
Es tracta d’un activista compromès amb les persones sense llar que, de seguida, va captar l’atenció dels mitjans de comunicació. No només per la iniciativa de liderar un local autogestionat per donar sostre a les persones que no en tenen; sinó per la manera de fer-se veure.
Ara fa quatre anys va protagonitzar una protesta durant un plenari de l’Ajuntament, en què va irrompre a l’hemicicle acusant l’alcaldessa Ada Colau “d’hipòcrita”, mentre el consistori defensava la campanya “Welcom Refugies” però no feia “el mateix amb els sensellar”.
Aquell 2019, any d’eleccions municipals, l’activista va apujar el to de les reivindicacions, fins al punt d’irrompre en un debat electoral centrat en l’habitatge.
Un refugi per als sensellar
La Casa de Cádiz és un local ubicat al carrer de Sardenya 277, propietat de l’Ajuntament de Cadis i d’un banc. Fa quatre anys, un grup sensesostre el va ocupar després que portés una dècada en desús —va obrir les portes el 1968—, mitjançant el col·lectiu Welcome Sense Sostre.
El local ha funcionat com un espai autogestionat que, fins i tot en temps del confinament per la pandèmia, es va bolcar en la fabricació de mascaretes amb roba reutilitzada quan més calia aquesta mena de material sanitari.
