El suport d’una trentena de veïns i membres de la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó ha impedit aquest dimarts al migdia el desnonament de dues dones i els seus tres fills menors que viuen de lloguer a un pis del carrer de Garriga i Roca, 72, al Guinardó.
La comitiva judicial s’ha presentat a la porta de l’edifici a les 12.30 h, acompanyada de dues patrulles dels Mossos d’Esquadra. També han vingut dues mediadores municipals que, en veure el grup de persones concentrades al carrer, han fet de mitjanceres per posposar el desallotjament fins que les inquilines trobin un lloc on allotjar-se. Finalment la propietat ha acceptat que el llançament s’ajorni 10 dies.
Assetjament immobiliari
La Judith, titular del contracte de lloguer des del 2014, explica que des de fa tres anys rep amenaces i coaccions del propietari perquè marxi del pis. Un petit apartament de 30 metres quadrats pel qual està pagant 565 euros mensuals. En tots aquests anys la llogatera assegura que ha patit humitats, plagues de paneroles i desperfectes, que la propietat s’ha negat a resoldre.

Tant ella com la seva germana són famílies monoparentals, considerades vulnerables i amb risc d’exclusió residencial pels serveis socials de l’Ajuntament. Malgrat tot, en cinc anys no han aconseguit accedir a cap pis de protecció oficial i no poden entrar a la borsa de pisos socials perquè el seu salari és inferior als 1.500 euros mensuals.
A més, la Judith ha rebut quatre demandes de la propietat, la darrera per l’impagament de tres quotes, tot i que s’havia compromès a anar-les pagant a través d’una mediació. Finalment, però, l’arrendador s’ha aferrat a aquest fet per demanar la intervenció judicial. Segons la inquilina el seu cas no és l’únic a la finca i tot apunta que la majoria de pisos s’estan venent a un fons inversor per convertir-los en apartaments de lloguer vacacional, amb un preu mensual al voltant dels 1.000 euros.
Per al Nil, membre de la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó, aquesta situació cada vegada és més habitual a la zona i assegura que “molts habitatges s’estan reformant per fer-hi coliving i dedicar-los al negoci turístic”, un fenomen que “accelera el procés de gentrificació al barri”, conclou.