La Cristina té 12 anys i té necessitats educatives especials, ja que té síndrome de Down. Fins a sisè de primària, el curs que ha acabat ara, ha anat a l’escola pública ordinària i la família no té cap queixa de la formació que ha rebut ni dels companys amb qui s’ha trobat. Els especialistes de l’equip d’assessorament i orientació pedagògica (EAP) del Consorci d’Educació, però, els han recomanat que el curs vinent vagi a un centre d’educació especial.
El problema és que se li ha assignat una plaça en una escola que es troba a sis quilòmetres de casa seva i això, segons l’Antoni, el seu pare, canviarà radicalment la seva rutina. Ara ja no podrà anar i tornar caminant de l’escola, sinó que haurà d’agafar dos metros i un autobús d’anada, i el mateix de tornada: “Això limitarà molt la seva autonomia, trigaria molts anys a agafar dos metros i un autobús”.
Si li han adjudicat aquest centre és perquè Barcelona divideix en tres zones aquestes escoles d’educació especial. La família de la Cristina va plantejar tres opcions prop de casa seva i la que els va semblar millor no entrava dins de l’àrea on està empadronada la nena. Per tot plegat, la família ha reclamat al Consorci d’Educació un canvi urgent i denuncia discriminació pel que fa als alumnes amb necessitats especials: “Sembla que siguem l’enemic de l’Administració“.
Asseguren no saber si se’ls resoldrà la petició, tot i que també són conscients que la zonificació d’aquest tipus de centres és necessària perquè “no tots els districtes tenen aquest tipus d’escoles”. Ara bé, també recorden que “la zona ha de ser una manera de beneficiar la gent que no té escoles de proximitat, no de perjudicar-los”.
Poder interactuar amb més nens
Un altre requisit important per a la família és que a la nova escola hi hagi més infants amb la mateixa discapacitat intel·lectual que la Cristina i el centre assignat no el compleix. Asseguren que els pediatres ho recomanen perquè pot ser molt beneficiós que hi pugui interactuar. L’Antoni explica que no sap fins a quin punt la Cristina és conscient de la seva discapacitat i creu fermament que “amb altres nens amb síndrome de Down ella podria cobrar consciència que no és tan diferent“.
El Consorci d’Educació assegura que els criteris són objectius
Per la seva banda, el Consorci d’Educació argumenta que “el procés d’assignació d’aquesta alumna s’ha fet d’acord amb els criteris objectius, públics i que s’apliquen al conjunt de sol·licituds”. A més, assegura que altres peticions van obtenir una puntuació més alta. “Si això s’obviés“, afirma, “es vulnerarien els drets d’altres alumnes“.
La Hailey es quedarà a la mateixa escola
El cas de la Cristina no és aïllat. Té una companya de classe, la Hailey, que viu amb la mateixa incertesa. Ella té autisme i, segons la Vanessa, la seva mare, l’envien a un centre que es troba a set quilòmetres de casa. A diferència de l’Antoni, ella ha decidit renunciar a la plaça i ha demanat retenció a l’escola on ha cursat les classes aquests darrers anys: “El que no podem fer és agafar tres autobusos i la Hailey mai podrà tenir aquesta autonomia que potser ella desitjaria“.
