La visibilització de la problemàtica de l’assetjament escolar i les iniciatives per denunciar-ne els casos estan fent aflorar desenes de denúncies silenciades durant anys. En només dos mesos de funcionament del telèfon 900 018 018, del Ministeri d’Educació, s’hi han rebut 5.552 trucades de tot l’estat, que han derivat en 1.995 casos en estudi per possible assetjament escolar. Es tracta d’un telèfon que funciona cada dia de l’any, les 24 hores del dia, i no deixa senyal en la factura telefònica.
Però les denúncies al telèfon governamental no són les úniques que estan augmentant. La Fundació Anar, que des de fa anys té activat el telèfon de denúncia 900 20 20 10, ha passat d’atendre 328 casos el 2014 a tractar-ne 573 l’any 2015. I la tendència al creixement es manté també per al balanç del 2016, que l’entitat encara està elaborant.
Menys por i més mecanismes per denunciar
Per Joan Martínez, delegat a Catalunya de l’Associació Espanyola per la Prevenció de l’Assetjament Escolar, “no és que ara hi hagi més casos, sinó que hi ha menys por de denunciar-los”. L’entitat lamenta que quan una persona denuncia l’assetjament per telèfon “aquest ja es troba en un estat avançat” i que això pot comportar “seqüeles posttraumàtiques importants”.
L’AEPAE i altres entitats, com Save the Children, demanen que es posin en marxa més mesures de prevenció i també una llei integral contra la violència infantil, que va figurar en els programes polítics de molts partits en els darrers processos electorals.
Per Martínez, tan importants com les grans mesures ho són els petits gestos indicatius que els familiars o amics poden apreciar en la conducta de les persones assetjades: canvis d’humor, irritabilitat, agressivitat amb la família o una baixada sobtada del rendiment escolar poden ser-ne alguns factors. També d’altres de més evidents, com objectes trencats entre el material escolar o esquinçades a la motxilla o la roba. Quan es detecta un possible cas, és aconsellable parlar primer amb el centre i, si es manté, denunciar-ho a la Fiscalia de Menors, i no pas encarar la situació directament amb l’alumne assetjador o els seus pares.
