El barraquisme és una realitat que no s’ha erradicat mai del tot a Barcelona, amb població fluctuant que aprofita solars buits per establir-hi la seva casa precària. L’entorn de la futura estació de la Sagrera, amb milers de metres quadrats pendents d’urbanitzar, s’ha convertit en un espai on en els darrers anys hi han proliferat barraques: “No tinc llum ni aigua, però al menys no dormo al carrer”, es justifica un dels nois que fa vuit mesos que viu en un infrahabitatge que ell mateix va construir amb planxes de fusta i plàstics. Ell és una del mig miler de persones que actualment viu en assentaments i ocupa locals de Barcelona, segons les xifres de l’Ajuntament.
És a tocar de l’antiga Estació de Mercaderies de la Sagrera, en un solar on hi ha previst aixecar habitatges i una zona verda. Mentre això no arriba, des de fa més d’una desena d’anys hi fan vida una cinquantena de persones que s’han distribuït l’espai segons la seva procedència. La majoria no volen parlar davant de càmera, però no tenen problemes en explicar-nos les particularitats de l’assentament. Aquí hi viuen famílies d’origen romanès, també amb infants que diuen que estan escolaritzats en centres propers. En el campament hi ha una piscina inflable per jugar a l’estiu, joguines entre ferralla i fins i tot hi ha gallines que campen lliurament per l’espai.
La recollida de ferralla, el principal mode de supervivència
Una altra zona l’ocupen nois magrebins, la majoria procedents del Marroc. L’Adnane n’és un, que viu acompanyat del seu gos en un receptacle de fusta que fa tot just tres metres quadrats. Explica que ha viscut a Igualada, Vilafranca i València, cobrant en negre feines a l’obra: “Et paguen 35 € per dia i un dia et volen i l’altre, no. Per això prefereixo recollir ferralla”. Aquest és el principal mode de supervivència tant d’uns com d’altres: amb la revenda del material es pot arribar a guanyar entre 350 € i 400 € cada mes. També s’abasteixen de menjar gràcies al repartiment que fa Càritas.
En total a Barcelona hi ha actualment 67 nuclis de barraques. Com el de l’antiga Estació de Mercaderies de la Sagrera, a tocar del Pont del Treball hi ha un solar amb cases precàries d’autoconstrucció que es poden veure des del carrer. Quan hem preguntat als qui hi fan vida, ens conviden a entrar perquè “no hi ha res a amagar”. Són una seixantena de persones que comparteixen barraques de fusta amb matalassos al terra, utensilis per cuinar i una acumulació d’objectes de tota mena. L’anar i venir de rates al solar és continu.
“A Barcelona vull reiniciar la meva vida”
Aquí tots comparteixen història de vida: la migració des del Marroc, Tunísia o Algèria, i un periple per Europa fins acabar a Barcelona: “He estat a Alemanya i França, i he treballat recollint olives i mandarines, a l’obra i pintant parets. Ara soc a Barcelona, on vull reiniciar la meva vida“, relata l’Abdel. Tots els testimonis amb qui hem parlat constaten que els Serveis Socials de l’Ajuntament pentinen la zona periòdicament i la majoria expliquen que tenen un assistent social de referència.
306 persones viuen en assentaments a Barcelona
Amb dades de mitjans d’agost, l’Ajuntament té comptabilitzades 306 persones que viuen en assentaments a la ciutat i 209 en locals ocupats. Del total, 287 persones tenen plans de millora i seguiment pels diferents equips de serveis socials de la ciutat. El principal impediment per aconseguir sortir de la precarietat, coincideixen les persones que viuen als assentaments, és la dificultat per obtenir el número d’identitat d’estranger (NIE) que els obri les portes al mercat de treball.
“No hi ha problemes de convivència, però sí un problema de salubritat”
Als assentaments, totes les persones que hi malviuen ens expliquen que no hi ha problemes de convivència entre ells. Hi coincideixen també els veïns, que asseguren que la vida a les barraques passa més aviat desapercebuda i que ja s’ha convertit en part del paisatge de la Sagrera. Això sí, Oleguer Menéndez, membre de l’Associació de Veïns de la Sagrera, considera que hi ha un problema de salubritat: “El principal problema és sanitari perquè els veïns han de conviure amb brutícia“.
Este señor no tiene ni idea de la realidad del asentamiento, hay discusiones constantes, peleas con armas blancas, trapicheo de drogas, inseguridad, hacen sus necesidades y se masturban de cara a los vecinos. La suciedad que generan y llevan al poblado no son capaces de tirarla al container, lo tiran en el mismo solar o por la parte de detrás que da a las vías. Este señor está en su despacho y no lo vive como los hacemos los vecinos, "pijos" como el dice en nuestros pisos de 500.000.- euros. Pues mi querido señor, piso que hemos o estamos pagando con nuestro esfuerzo y lo que queremos es tranquilidad y una convivencia digna y no rodeados de inseguridad, delincuencia y ratas como estamos ahora, le invito a que pase un dia entero con sus vecinos, a los cuales usted debería representar y se dará cuenta de la verdadera realidad.
I tant que hi ha problemes de convivència i molt sovint. Tenim vídeos gravats de baralles entre ells amb armes blanques a plena llum del dia, incendis provocats fins i tot amb explosions, venda de droga.... Els veïns i les veïnes que vivim davant de l'assentament del Pont del Treball ESTEM FARTS. També farts de la brutícia que acumulen i que augmenta dia rere dia, les rates i les plages de mil bitxos que patim. L'AAVV intenta blanquejar la situació dient que tot és idílic i meravellós i no és idílic ni pels sense sostre que viuen en una situació de vulnerabilitat i insalubritat total, ni idílic pel veïnat que el que volem és recuperar la tranquil·litat i l'harmonia que hi havia al nostre barri. I que quedi clar que som gent del barri de tota la vida, amb nens petits. L'AAVV no representa a tothom i no diu la veritat i l'Ajuntament es posa de perfil fins que un dia ocorri una desgràcia, que aleshores plorarem tots. Recuperem La Sagrera!