L'època dels grans assentaments, com el del carrer de Puigcerdà, ha passat. Això no vol dir, segons denuncia la Xarxa de Suport als Assentaments, que s'hagi solucionat la situació de les persones que hi vivien. Simplement s'han disgregat. CARLOTA FALGUERAS, Xarxa de Suport als Assentaments: "Fins ara quan anaven desallotjant els assentaments entraven en un altre, ocupaven un altre i es ficaven en un altre. I l'últim que quedava així més gros era aquest de Glòries." "Fruit dels reiterats desallotjaments molts ferrovellers han optat per ocupar pisos buits, segons explica la Xarxa de Suport als Assentaments. També hi ha qui relloga habitacions en pisos, molt sovint, sobreocupats i en condicions precàries." El fet de viure en pisos té l'inconvenient d'haver de trobar un lloc on emmagatzemar la ferralla. Alguns ferrovellers opten per llogar conjuntament naus com aquesta al carrer de Joan Àustria. Això, diu la xarxa, no és garantia que els deixen quedar. "Clar, com que no tenen el permís d'activitats, igualment l'Ajuntament no dóna permís perquè estiguin fent recollida de ferralla, transformació i venda de la ferralla, perquè això és una activitat que no està regularitzada." Per la seva banda, el consistori situa l'arrel del problema en la legislació espanyola. MIQUEL ESTEVE comissionat d'Immigració i Acció Comunitària: "L'Ajuntament està reivindicant insistentment a les autoritats competents, les autoritats espanyoles, que hi hagi una flexibilització dels requisits de la llei d'estrangeria perquè aquestes persones puguin treballar i puguin solucionar la seva situació administrativa." Mentre això no passi, diu l'Ajuntament, només se'ls pot ajudar a través dels Serveis Socials. En els darrers dos anys, han atès un total de 593 persones, de les quals 366 han demanat allotjament temporal.
El desallotjament d’aquest dimecres a la plaça de les Glòries suposa la desaparició de l’últim assentament de grans dimensions de Barcelona. “Fins ara quan s’anaven desallotjant els assentaments, els ocupants en buscaven un altre i s’hi ficaven, ara això ha canviat”, explica Carlota Falgueras, de la Xarxa de Suport als Assentaments. Els ferrovellers s’han disgregat i ara la majoria viuen en pisos, ja siguin ocupats il·legalment o de lloguer, on relloguen una habitació. Molts, fins i tot, han anat a viure fora de Barcelona.
El fet de viure en pisos té l’inconvenient d’haver de trobar un lloc on emmagatzemar la ferralla. Alguns ferrovellers opten per llogar conjuntament naus industrials. Això, diu la xarxa, no és garantia que els deixen quedar: “Lloguen el local però l’Ajuntament no els dóna permís per treballar-hi perquè no tenen llicència d’activitat. La recollida, transformació i venda de ferralla és una activitat que no està regularitzada”, aclareix Figueras. Això fa que, “més tard o més d’hora” la Guàrdia Urbana els acabi fent fora i precintant la nau.
