Arxivada la querella per tortures a un sindicalista a via Laietana durant el franquisme | Audiència de Barcelona, jutjats, sindicat
Imatge de l'autor/a
Escolta aquesta notícia

(Redacció/ACN) L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’arxivament de la querella presentada per Carles Vallejo contra sis policies nacionals per crims contra la humanitat i tortures durant la dictadura franquista a la comissaria de la via Laietana a principis dels anys 70. La resolució es basa en la prescripció dels delictes i en la irretroactivitat de les normes penals, defensant la vigència de la Llei d’amnistia de 1977.

Tot i que la fiscalia va defensar la necessitat d’investigar els fets, l’Audiència ha decidit arxivar el cas, argumentant que els crims de lesa humanitat no poden ser investigats sense una responsabilitat penal prèvia. Les entitats Irídia i Òmnium Cultural ja estudien la via internacional per denunciar la desestimació sistemàtica de querelles per crims franquistes.

La fiscalia i la Llei de memòria democràtica

La fiscalia, que havia expressat la voluntat d’investigar els fets en virtut de la Llei de memòria democràtica, va recordar que és un deure de l’Estat garantir la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes. Irídia i Òmnium han criticat la resolució i destaquen que els crims contra la humanitat no són amnistiables i que el tribunal no ha respectat els estàndards internacionals en matèria de justícia transicional.

Amb aquest arxivament, que se suma a altres casos similars, les entitats civils estudien ara la possibilitat de recórrer a vies internacionals per continuar la lluita per la reparació de les víctimes del franquisme. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha denunciat aquesta dinàmica judicial com una continuació de la impunitat i una manca de reconeixement de les víctimes del franquisme.

Totes les querelles, arxivades fins al moment

Aquesta querella, presentada el novembre del 2022 sota el lema “Via Laietana 43. Fem Justícia, Fem Memòria”, és la primera a presentar-se després de l’entrada en vigor de la Llei de memòria democràtica. Tot i les expectatives de canvi que aportava aquesta nova legislació, la llei no ha evitat que totes les querelles en aquest àmbit siguin arxivades fins ara.