compartir
El mapa col·laboratiu d’Arrels Fundació creix fins als 1.536 elements d’arquitectura hostil a la via pública de Barcelona i municipis dels entorns. Enguany, la fundació ha dut a terme el quart mapatge d’elements que exclouen els sensesostre. Es tracta d’una iniciativa que es fa a partir de la col·laboració ciutadana i de la participació d’entitats i persones a títol personal. En aquesta quarta edició hi han participat 685 persones i s’han detectat 290 nous elements, que se sumen al total acumulat en les edicions anteriors.
La iniciativa s’ha dut a terme a diversos districtes de Barcelona, en concret a l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Sants-Montjuïc, Sant Martí, Sant Andreu, Horta-Guinardó, Ciutat Vella i les Corts. L’acció també s’ha realitzat a municipis dels entorns, com Badaona, Sabadell o Hospitalet de Llobregat, entre d’altres.
“És un missatge pervers per a les persones sense llar”
En una entrevista al programa bàsics, de betevé, la Beatriz Rodríguez, directora d’Arrels Fundació, assegura que el disseny de la ciutat té un missatge. “Es relaciona l’incivisme amb un ús de l’espai públic que, malauradament, per aquestes persones és l’únic espai del qual poden disposar. Són missatges perversos“, sentencia Fernández.
La presidenta assenyala que la conseqüència més immediata d’aquesta arquitectura és el desplaçament i, alhora, aquest fet provoca altres efectes. “Aquesta persona haurà de tornar a buscar un espai on sentir-se segura, trencant amb la poca vinculació o ancoratge que tenen en un espai determinat”, afirma. “De cara als que fem l’acompanyament, això implica que durant un temps no sabràs on està ubicada aquesta persona”, afegeix. “Un gran problema el trobem a nivell d’autopercepció. Quan una persona veu que al lloc on ha estat dormint hi posen un element perquè no hi pugui ser, el missatge és brutal”, conclou.
Pilons, bancs individuals o sortints metàl·lics
Els carrers de la ciutat estan plens d’elements que semblen formar part del disseny i la decoració de la via pública, però que en realitat estan dissenyats per evitar determinats usos d’aquests espais, en aquest cas, impedeixen que persones sense llar puguin descansar-hi o dormir-hi.
Es tracta de pilons, tant cilíndrics i metàl·lics com esfèrics i de formigó, relleixos construïts amb pendents o bancs individuals que dificulten que una persona sense sostre s’hi pugui estirar. També s’hi troben reixes o barreres que tanquen comunitats de veïns o edificis d’institucions i equipaments de la ciutat i que impedeixen que persones sense llar hi puguin romandre a l’aixopluc.
Entrevista completa amb Beatriz Fernández, directora d’Arrels Fundació, al bàsics
