(ACN) Arrels ha calculat que un 24 % de les persones extracomunitàries enquestades en l’últim recompte que ha fet l’entitat podrien acollir-se a la regularització d’immigrants. La fundació ha precisat que, d’aquest total, el 75 % tindrà “serioses dificultats per la seva situació d’exclusió social”. Alhora, també ha apuntat a altres factors com la “caducitat de la documentació i la pèrdua o robatori” per la seva vida al carrer. Precisament, de les persones sense llar sondejades l’any passat, un 54 % va qualificar de “difícil o molt difícil” conservar-la.
Un procés amb costos “molt elevats”
Arrels ha garantit que ajudarà aquest col·lectiu en els tràmits necessaris, però ha criticat que els costos associats són “molt elevats” per a aquestes persones i les entitats socials. La fundació ha xifrat la despesa entre 600 i 700 euros si cal fer traduccions i legalitzacions i requerir documents del país d’origen. Es tracta d’un “dels problemes més grans” amb què toparan, segons ha indicat la responsable de l’equip jurídic de l’entitat, Eva Hobeich. Tot i això, ha deixat clar que hi ha “l’oportunitat de donar drets civils a una persona que fa molt de temps que no en té i no es deixarà passar”.
Dificultats per acreditar la residència
Hobeich també ha indicat que serà complicat acreditar la residència a l’estat espanyol des de fa temps, perquè això es fa amb un empadronament històric. Però aquestes persones que viuen al carrer “tenen moltes dificultats per empadronar-se” i ha suggerit aportar documents com ara informes mèdics. Ha assegurat que no és factible que es pugui fer el procés sense l’acompanyament d’una entitat social. I afegeix que també cal un jurista, perquè les persones que estan en una situació molt vulnerable normalment no estan en les situacions fixades com a fàcils que preveu la legislació.
