L’Arquebisbat de Barcelona ha volgut fer un exercici de “màxima transparència” i ha explicat quins són els béns immatriculats al seu nom, és a dir, els que s’han inscrit per primer cop al registre de la propietat, mentre la llei així ho ha permès (1998-2015). En roda de premsa han volgut sortir al pas de les crítiques arran de la polèmica que ha afectat propietats de l’Església de la zona de la Catalunya Central i el bisbat de Vic.

A la ciutat de Barcelona s’han fet 25 immatriculacions, d’un total de 51 al conjunt de la província. Són béns que, segons han explicat, “sempre han estat de l’arxidiòcesi” i entre els quals hi ha espais de culte tan importants com la Catedral de Barcelona, l’església de Santa Maria del Mar o la basílica de la Mercè.

L’Arquebisbat ha explicat que aquests immobles, 133 en el conjunt de Catalunya, no es van immatricular abans perquè la llei no ho permetia. De fet, aquest procés va ser possible mentre va estar vigent una llei aprovada pel govern d’Aznar l’any 1988 i que va finalitzar el 2015, i que no obligava a fer públics els béns que s’hi inscrivien. Segons l’Arquebisbat no hi ha hagut una voluntat especulativa per part de l’Església, que assegura que a Barcelona no s’han trobat amb cap conflicte en cap dels 25 immobles immatriculats.

Una polèmica amb origen als bisbats de Vic i Solsona

La polèmica sobre les propietats de l’Església va esclatar al desembre quan Unió de Pagesos va denunciar que els bisbats de Vic i Solsona s’havien apropiat de 430 béns públics i privats durant els últims 25 anys. Segons l’entitat entre aquestes propietats hi ha tant llocs de culte com també ermites ubicades en propietats privades o, fins i tot, terrenys, finques, horts i habitatges, i demanen al Parlament que aprovi una resolució en contra d’aquests immatriculacions.