compartir
(ACN) L’arquebisbat de Barcelona considera que el cartell de la Mercè d’enguany utilitza de forma “irreverent” diferents formes religioses amb la intenció de ridiculitzar la imatge de la Mare de Déu. Així ho ha denunciat en un comunicat pocs dies després que l’Ajuntament de Barcelona donés a conèixer la imatge del cartell d’aquest 2025, obra de Lluís Danés.
La diòcesi ha expressat sorpresa per l’ús d’elements religiosos i parla de la referència a un retaule i a una corona que, diuen, al·ludeix a la Mare de Déu. “En democràcia s’han de respectar els sentiments del proïsme”, demanen des de l’església de Barcelona.
De fet, l’arquebisbat creu que en el cartell de la festa major es vulneren els sentiments “dels que veneren i respecten el que significa la patrona d’aquesta noble ciutat i la seva història construïda al seu voltant”. En el comunicat, la diòcesi també confia que enguany la missa pontifical sigui inclosa dins del programa oficial de la festa major.
La diòcesi destaca l’origen religiós de la festa major en honor de la Mare de Déu de la Mercè. “Aquesta festa i la història de l’Orde de la Mercè van néixer a la nostra ciutat, el 10 d’agost de l’any 1218, en un acte celebrat a la Catedral que va tenir el suport del rei Jaume I i del bisbe Berenguer de Palou”, diuen.
“No s’ha inspirat en cap figura o motiu religiosos”
Davant les acusacions de la institució religiosa, l’Ajuntament ha respost defensant la llibertat creativa de l’autor i assegurant que Danés “en cap cas, s’ha inspirat en cap figura o motiu religiosos per dissenyar el cartell”.
Ell ha explicat que l’obra no vol transmetre cap missatge tancat ni excloent, sinó que la seva intenció és “obrir, sumar, emocionar i convidar”. “No hi ha dogma ni símbols ambigus”, assegura, i conclou que representa només la voluntat de celebrar la cultura com un espai de llibertat i de convivència.
Altres queixes de l’arquebisbat
No és la primera vegada que l’arquebisbat protesta per un cartell de la Mercè. L’any 1999, l’arquebisbe Ricard Maria Carles va criticar l’obra de Nazario perquè la tipografia triada per l’autor li recordava la cal·ligrafia àrab. Va reclamar que volia que “els instruments publicitaris de la nostra festa major parlessin ben clarament de les seves arrels inequívocament cristianes“.
Nazario va titllar Carles de “skinhead del clergat“. “A través d’aquestes opinions es veu de quin peu coixeja”, li va etzibar.
