Escolta aquesta notícia

L’Arnaldo Gil va créixer als habitatges de l’Obra Sindical del Hogar de les Roquetes, una illa pavimentada que era tota una excepció a la zona. “La canalla jugava enmig de la via Favència actual, no hi passaven cotxes i no estava pavimentada, com la majoria de carrers del barri”, recorda. En el seu cas, combinava els jocs al carrer amb les excursions per la serra de Collserola, que arrencava just davant de casa seva.

Amb el pas de temps va ser conscient de la importància de les lluites veïnals per millorar les condicions de la zona. Va participar a l’AV Roquetes i en algunes accions, com un dels segrestos de busos per aconseguir que hi pugés el transport públic. “Era molt divertit: pujaves al bus, el conductor espantat, una dona dient-li que posés la primera marxa en lloc de la tercera…. i fer pujar al bus fins a dalt, a la plaça de Puig Antich actual. Hi van haver tres segrestos. El quart ja el van impedir, però la força veïnal va aconseguir que pugés el bus”, recorda.

El temps i els èxits d’aquestes reivindicacions veïnals han transformat les Roquetes. “Avui dia és un barri molt funcional, amb metro, i molt popular, on encara funciona molt bé la solidaritat entre veïns. L’única part negativa és que fa pujada“, afirma Gil.

Més de 40 anys recuperant la història de Nou Barris

Molts dels episodis de la lluita veïnal els va recuperar per a l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris. El va cofundar el 1983 (un any abans que es creés el districte), juntament amb Maria Lluïsa Serralta, després d’un precedent en el grup Nueva Tertulia. Ara torna a ser-ne president.

Des d’un inici l’objectiu principal va ser recopilar tot allò que es generava en el moviment veïnal. “Quan hi havia una assemblea, una convocatòria, hi anàvem per recollir fulletons, documentació, cartells…”, recorda. “Volíem controlar aquesta documentació perquè sinó es perdria i el relat històric es faria des de fora“.

Amb tot aquest material, les donacions veïnals, investigacions pròpies i testimonis han anat construint, conservant i difonent la història de Nou Barris. També del seu patrimoni, del qual s’han convertit en els principals defensors. Tant de l’arquitectònic (el castell de Torre Baró, les masies, l’antic Institut Mental de la Santa Creu o el refugi de Can Peguera) com dels elements d’aigua (aqüeductes, el rec Comtal o la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova). Tot plegat ha convertit l’entitat en un referent dins i fora de Barcelona.