Unes mandonguilles casolanes, una mica de vi i, sobretot, una bona conversa entre amics. Així són els dilluns de l'Antonio. Això sí, ho fa a la Pinya, al berenador que ha regentat durant 35 anys i que ara porten les filles. I ell, acostumat a llevar-se cada dia a dos quarts de sis del matí, ara no pot evitar fer el mateix. ANTONIO HOLGADO "No falla un día que no venga aquí, ¿eh? Por la mañana, que ya no puedo estar en la cama, pues me vengo para aquí. Yo vivo en Sant Cugat. Con el esfuerzo mío de trabajo y tal me he podido comprar un pisito y estamos ahí. Pero yo los papeles... Yo soy de aquí de Vallvidrera. Ahí estoy de hotel, para dormir de noche." L'Antonio va arribar a Barcelona als anys 60. Quan els hiverns a Vallvidrera eren intensos i per escalfar-se calia sortir a buscar la llenya. ANTONIO HOLGADO "He pasado mucho frío. En aquellos entonces estufas, la luz tampoco era la necesaria que se necesita para poner una estufa y a cortar leña al monte. Ahora hay mucha leña pero no la puedes coger, para cualquier cosa necesitas permisos." A Vallvidrera, l'Antonio és conegut per dues coses: per ser al capdavant de la Pinya i també del club de petanca Vallvidrera. Content del quart lloc que han aconseguit a la lliga d'enguany, per a l'any que ve espera poder fitxar el Messi de la petanca. ANTONIO HOLGADO "Sí, porque aquí se trata... esto como el fútbol. Sí, exactamente igual. La petanca se ha puesto un poquillo loca, ¿eh? Cada follón, hay cada pelea, cada enfado, de miedo, ¿eh?"