L’any 1981 es va detectar el primer cas de sida a Los Angeles, quatre mesos després a l’hospital de la Vall d’Hebron es va diagnosticar el primer cas a Barcelona. L’historiador i periodista Antonio Baños fa una retrospectiva al betevé directe sobre l’arribada d’aquesta epidèmia a la ciutat.

El desconeixement de la malaltia va fer que als inicis es visqués des de la por. Baños explica que va ser una “pandèmia silenciosa que es va estigmatitzar” i que, fins i tot, alguns mitjans de comunicació la van anomenar “un estrany càncer“. Però, tot i el temor, el periodista assegura que també va haver-hi una onada de “solidaritat, organització i activisme important del qual encara es viu a la ciutat”.

Cultura per conscienciar sobre la sida

L’historiador explica que a través de l’activisme i la publicitat al llarg dels vuitanta es buscava combatre les estigmatitzacions i la desinformació sobre la malaltia que sobretot afectaven als homosexuals. Però, també explica que una altra manera de visibilitzar la malaltia va ser a través de l’expressió artística i cultural. Un exemple és el de Keith Haring. L’artista i activista novaiorquès va pintar l’any 1989 el mural amb el lema “Tots junts podem parar la sida” a Barcelona. Un mural que l’any 2014 el MACBA va recuperar i encara llueix al centre de la ciutat.

Baños també recomana algunes produccions audiovisuals que expliquen com es van viure els primers anys de la malaltia. Algunes de les quals són la minisèrie It’s a sin que se situa al Londres dels anys 80 o la pel·lícula francesa 120 pulsacions per minut que segueix un grup d’activistes al París dels anys 90.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a