Les paraules del president francès, François Hollande, en la seva compareixença pública hores després dels atemptats a París van ser contundents: “És un acte de guerra”, va assegurar. La mitjanit de divendres havia decretat l’estat d’emergència a tot el país, una mesura que aquest dijous s’ha decidit prorrogar durant tres mesos.
El psicòleg Andrés Cuartero considera que “amb els missatges i amb la terminologia que es fa servir, el que estem fent és complicar-ho”, i ha afegit que les declaracions dels governants han de ser clares i han de tenir fermesa però no una càrrega bel·ligerant, ja que això pot fer augmentar la sensació de por entre la població.
Cuartero ha explicat al ‘BTV +’ que la por “posa tots els sentits més oberts per detectar on poden estar els perills i això fa que estiguem alerta, que estiguem vigilant”, però també que quan es produeixen fets com els de París la sensació d’intranquil·litat i de neguit s’escampa i “la perceció de la realitat llavors està esbiaixada perquè estem veient molts perills allà on no n’hi ha, hi ha risc però no hi ha perill”.
Per tant, el més recomanable és intentar mantenir la calma i fer un raonament a més llarg termini. Cuartero reconeix que en un primer moment poden existir sentiments de venjança i de ràbia perquè “estem dominats per les emocions i prenem moltes decisions i parlem molt en calent”, però que cal recordar que això és molt perillós i, a més, no ajuda a recuperar l’equilibri.
En la mateixa línia ha criticat l’increment visible de presència policial ja que “no hi estem acostumats en la nostra vida quotidiana” i, per tant, “ens fa una sensació de guerra”, encara més “si posem l’exèrcit”. El psicòleg entén que, des del poder, “és prioritatri restablir marc de seguretat” però que la llibertat “no l’hem de comprometre” i que cal esperar un temps abans de prendre mesures que l’afectin.
Molta gent és pregunta què és el que pot dur algú a sacrificar la seva vida en un acte que causa tanta destrucció. En aquest sentit Cuartero assenyala que, tot i que no es pot generalitzar, sí es poden observar certes constants en els perfils dels terroristes. Acostumen a ser persones que han patit “exclusió social, algun tipus de marginació”, i que presenten un perfil cultural baix ja que és més fàcil “convèncer a través d’arguments aquella gent que no té un esperit crític, ni una formació”.
Afegeix que els instigadors “es nodreixen d’això” i ho utilitzen per fer-los pensar que “tenen una missió”. Des del punt de vista de les persones que són captades, això és vist com una “una gesta i converteixes el fet de morir i d’immolar-te per una causa en allò que li dóna en un mes, en dos o en tres que fa que t’han captat sentit a la teva vida, quan potser els últims cinc anys” no el trobaves.
