compartir
(ACN) Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i del BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC), amb les universitats de Göteborg i de Lund, ha validat la capacitat d’establir el risc d’Alzheimer en persones amb símptomes de deteriorament cognitiu, a partir de la detecció en sang d’un biomarcador.
El treball l’ha publicat la revista Nature Medicine. En l’estudi s’ha analitzat en 1.767 persones la utilitat de la detecció en sang del biomarcador, després que el mateix grup de recerca demostrés en estudis anteriors la seva capacitat per determinar el risc de patir Alzheimer en la fase preclínica de la malaltia.
Sistema automatitzat
Els investigadors han pogut validar un sistema automatitzat i escalable d’anàlisi de sang, Lumipulse p-tau217, dissenyat per l’empresa japonesa Fujirebio, per establir els nivells a partir dels quals es pot assegurar que la persona desenvoluparà la malaltia o està lliure de risc.
“Aquest fet ens pot permetre determinar quines persones s’han de sotmetre a altres proves, com la punció lumbar o un PET, i a quines ja no cal practicar-ne més, ja que permet detectar l’Alzheimer en fases inicials de forma molt precisa”, ha explicat el metge adjunt del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar, el doctor Marc Suárez-Calvet.
Precisió superior al 90 %
L’estudi ha permès establir que, en els casos dels pacients procedents d’hospitals, l’anàlisi automatitzada del biomarcador en sang té una precisió de més del 90 %, similar a la de la punció lumbar. Per arribar a aquesta conclusió s’han tingut en compte tant les possibles comorbiditats dels pacients (diabetis, funció renal) com l’edat.
L’eficàcia, en canvi, és menor en el cas de persones procedents de l’atenció primària i en aquelles de més de 80 anys. La detecció dels nivells del biomarcador phospo-tau217 en sang es pot fer de forma senzilla en qualsevol laboratori clínic.
El cap del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar, el doctor Pablo Villoslada, ha assegurat que això pot permetre disposar d’una eina que faciliti un diagnòstic “acurat i precoç” i que garanteixi l’accés de forma equitativa a les cures i a millors tractaments.
Reducció de costos en el diagnòstic
L’estudi demostra que aquesta nova eina pot reduir de manera significativa els costos associats al diagnòstic de l’Alzheimer, amb un estalvi d’entre el 60 i el 81 % en relació amb les proves diagnòstiques actuals.
Aquest impacte econòmic, sumat a la seva aplicabilitat a gran escala, pot contribuir a millorar l’accés al diagnòstic precoç i l’abordatge clínic de la malaltia. Tot i això, els autors adverteixen que caldran nous estudis per a la seva implantació a la pràctica clínica.
